Nota

• Àmbit: Espanya
• És la modalitat inventiva per excel·lència i està regulada per la Llei 24/2015, del 24 de juliol, de patents, que entrarà en vigor l'1 d'abril de 2017 (i que derogarà la vigent Llei 11/1986, del 20 de març).
  Es poden patentar les invencions noves que tinguin activitat inventiva i que siguin susceptibles d'aplicació industrial. Però no poden ser patentades, per exemple, les obres literàries, artístiques o científiques, ni tampoc les regles o mètodes per a activitats intel·lectuals o econòmiques i comercials, ni els programes d'ordinador com a tals.
  Es considera que es tracta d'una invenció nova si no està compresa dins l'estat de la tècnica, que és tot allò que abans de la data de sol·licitud s'ha fet accessible al públic a qualsevol part del món, per mitjà d'una descripció escrita o oral, d'una utilització o de qualsevol altre mitjà. Per tant, tenen activitat inventiva les invencions que no resultin de l'estat de la tècnica d'una manera evident per a un expert en la matèria.
  La patent pertany a qui l'ha inventada o als seus drethavents, i és transmissible per tots els mitjans legalment establerts. Es pot donar en garantia i pot ser objecte de llicència.
  La durada de la protecció és per vint anys, i el que és objecte de protecció es determina mitjançant les reivindicacions que es proposen en la sol·licitud, interpretades d'acord amb una memòria descriptiva. Per a obtenir la concessió cal seguir la tramitació que fixa la Llei de patents, de la qual cal destacar que, si fins ara era facultatiu per al sol·licitant demanar-ne l'examen de fons, amb la nova llei l'esmentat examen dels requisits de patentabilitat és obligatori. Aquest canvi pot comportar que durant la tramitació la patent es vagi modificant, i que s'alteri així l'abast de la protecció inicial.
  Un cop donada la concessió s'estableix una crida a oposicions de terceres persones que es puguin veure perjudicades i que considerin que la patent no compleix amb els requisits legals. En aquest moment es pot tornar a produir una modificació de la patent, és a dir, de les reivindicacions aportades i, per tant, del seu abast. La resolució que adopta l'Oficina Espanyola de Patents i Marques es pot recórrer administrativament, primer, i mitjançant un recurs contenciós administratiu, després.
  D'altra banda, la possibilitat de modificar la patent es manté durant tota la seva vida legal, fins i tot de resultes d'una acció de nul·litat o d'una reconvenció en una acció prèvia per infracció que comenci la persona que és titular de la patent.
  El dret d'exclusiva que atorga una patent es defineix, no des d'un vessant positiu, sinó des d'un de negatiu, en el sentit que la titular de la patent disposa de la facultat d'instar accions judicials contra les terceres persones que, sense el seu consentiment, realitzin qualsevol acte d'infracció, és a dir, que fabriquin, ofereixin, importin, comercialitzin o utilitzin el producte objecte de la patent; o bé que utilitzin o ofereixin el procediment patentat, o que fabriquin, ofereixin, importin, comercialitzin o utilitzin un producte directament obtingut amb el procediment patentat.
  Entre altres coses, el titular pot demanar el cessament dels actes infractors o que es prohibeixin; l'adopció de les mesures necessàries per a evitar que continuï la infracció; l'embargament dels productes infractors, i la condemna per danys i perjudicis.
  La llei estableix determinats límits al dret de la patent, com ara l'ús de la patent amb finalitats experimentals o per a realitzar estudis i assajos necessaris per a aconseguir l'autorització de comercialització de medicaments, o per a actes realitzats en l'àmbit privat i amb finalitats que no són comercials.
  Atesa l'obligació que té la titular d'explotar l'objecte de la patent, la llei fixa la possibilitat d'atorgar llicències de ple dret i llicències obligatòries.
  No és possible esgrimir la titularitat d'una patent davant d'una acció per infracció d'una patent anterior.
  En el cas de les patents, cal esmentar que hi ha diversos ordenaments jurídics que faciliten la sol·licitud d'una patent en diversos països (com ara el sistema internacional de patents o el Tractat de Cooperació en Matèria de Patents de Washington), incloent-hi la tramitació fins a la concessió (hi ha la patent europea o el Conveni sobre Concessió de Patents Europees de Múnic), però que no creen un dret amb idèntiques facultats a diferents països, aspecte que sí que es vol aconseguir, en part, amb la patent unitària, de la qual de moment l'Estat espanyol no forma part.
• V. t.: marca registrada n f
• V. t.: model d'utilitat n m
• V. t.: nom comercial n m