Nota

• Àmbit: Unió Europea
• A partir del segle XVI, la moneda efectiva d'argent de curs general fabricada a Barcelona des del 1285 fins al 1654, també anomenada croat rebé la denominació de ral català, i la fabricada entre el 1674 i el 1706, amb un pes inferior als 2,75 grams fou denominada ralet o xambergo.
  Als segles XVI i XVII, la moneda efectiva i de compte del Regne de Castella, fabricada en argent, el ral castellà, gaudí d'una àmplia acceptació internacional com a moneda mercaderia, especialment pel que fa a les monedes fabricades amb valor múltiple de ral (vuit rals, quatre rals i dos rals). A Barcelona, s'encunyaren rals castellans durant la Guerra de Successió, entre 1707 i 1714. També a partir del segle XVII, el ral de billó fou la unitat monetària de compte oficial del Regne de Castella, creada per a valorar el sobrepreu de la moneda d'argent respecte del seu equivalent nominal format exclusivament per moneda de billó o de coure. El 1728 s'establí definitivament que dos rals de billó equivalien a una moneda efectiva d'argent de valor d'un ral. Les monedes efectives fabricades a l'Estat espanyol no van tenir denominació expressada en rals de billó fins a l'any 1833, excepte en els breus períodes de 1808 a 1813, durant el govern de Josep Bonaparte, i de 1821 a 1823, durant el Trienni Constitucional. El 1848, el ral de billó es convertí en la unitat del primer sistema decimal espanyol, equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta des del 1868.
  Als segles XVIII i XIX, la llei de la moneda efectiva encunyada en argent de tres grams de pes o ral espanyol s'anà reduint progressivament des dels 0,833 fins als 0,813 mil·lèsims, en el cas dels rals dobles senzills, i des dels 0,917 fins als 0,903 mil·lèsims en el cas dels rals de vuit i de quatre. Entre 1848 i 1864, el ral decimal es convertí en la unitat del primer sistema monetari decimal espanyol que es basava en una moneda efectiva d'argent amb un pes d'1,69 grams i una llei de 0,812 mil·lèsims.