Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bitxo, n m
  • ca  pebrot coent, n m sin. compl.
  • ca  pebrot del morro de bou, n m sin. compl.
  • ca  pebrot picant, n m sin. compl.
  • ca  pebrotera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Varietat de la pebrotera, els fruits de la qual constitueixen el pebre vermell, intensament picants a causa de llur alt contingut de capaïcina. Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant des de les varietats corrents al nostre país (Capsicum annuum) com d'altres de semblants conreuades a l'Amèrica tropical, com les de Caiena (pebre de Caiena, Capsicum frutescens), de Tabasco (febre de Tabasco, Capsicum annuum varietat conoides), de Louisiana (pebre llarg de Louisiana, Capsicum annuum varietat longum), l'agí, i les conreades al subcontinent indi. Tenen propietats estimulants de la digestió i carminatives. En forma de tintura han esta emprades com a rubefaent, contra dolors reumàtics.