Back to top
antigen bacterià antigen bacterià

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  antigen bacterià, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definición
Cadascun dels antígens constitutius o secretats dels bacteris. Els antígens constitutius són els propis de l'estructura del bacteri, d'entre els quals els que posseeixen un potencial immunogen més gran són els superficials (somàtics, capsulars, flagel·lars). Els antígens secretats (exotoxines, i exoenzims) també tenen un poder immunogen elevat, car indueixen a la formació d'anticossos que neutralitzen específicament les propietats tòxica i enzímica dels dits antígens (antígens protectors). Alguns antígens bacterians són heterogenètics, és a dir que poden trobar-se en diversos bacteris i en múltiples cèl·lules o teixits. D'altres, també heterogenètics, es distribueixen exclusivament en bacteris, per bé que en diversos gèneres i espècies, la qual cosa explica l'existència de reaccions serològiques encreuades, per exemple brucel·les, vibrions i yersínies. Alguns antígens bacterians són específics de tipus i es presenten solament en alguns bacteris del gènere, la qual cosa permet l'estudi dels bacteris, en grups i tipus serològic.