Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concórrer, v intr
  • es  concurrir
  • es  reunir

<Dret>

Definición
Esdevenir-se alhora.

Nota

  • Ex.: Els candidats sabran aviat les condicions que han de concórrer per a obtenir el càrrec.
  • Ex.: La bonificació s'extingirà quan deixin de concórrer les condicions establertes per a la seva concessió.
  • [No és correcte l'ús d'aquest verb quan fa referència a un sol element; és a dir, que el subjecte de concórrer ha de ser sempre plural.]