combinació

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca combinació, n f
es combinación
fr combinaison
en combination

<Lingüística>

Definición

Disposició per simultaneïtat o per contigüitat de dues o més articulacions.

Nota

La combinació de dos fonemes contigus obeeix a regles que varien segons les llengües i depén de les modificacions produïdes per la influència recíproca que aquests fonemes exerceixen l'un sobre l'altre. Així, els fonemes complexos són el resultat de la combinació de dues articulacions (una oclusiva i una fricativa) per a les africades com la [ʧ] o la [ʤ] de cotxe o viatge, respectivament.