Back to top
present d'indicatiu present d'indicatiu

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  present d'indicatiu, n m
  • es  presente de indicativo
  • fr  présent de l'indicatif
  • en  indicative present

<Lingüística>

Definición
Temps verbal del mode indicatiu que localitza la situació expressada per l'oració en el mateix moment de l'acte de parla o en un interval que inclou aquest moment (Estic mirant com dibuixa), o que assenyala que una situació es repeteix de manera habitual en un període que inclou el moment de l'acte de parla (Cada dilluns juguem a bàsquet de cinc a sis).

Nota

  • El present és un temps no marcat, enfront del passat i del futur, i per això pot assumir en determinats contextos el valor de passat, com en l'anomenat present històric (Al segle XV sorgeix una nova visió de l'home), i el de futur (Demà comença el curset). El present, així mateix, pel fet de ser una forma no marcada és, en general, morfològicament més simple que els temps de passat i de futur.