Back to top
humanisme secular humanisme secular

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  humanisme secular, n m

<Religions > Termes seculars>

Definición
Concepció filosòfica que posa la persona humana i la seva plenitud al centre de les seves preocupacions.

Nota

  • El moviment humanista, tot i que ja va existir en l'antiguitat amb la forma de l'epicureisme, va néixer històricament al Renaixement i va ser caracteritzat per l'esforç de valorar l'esperit humà en tots els àmbits (cultural, científic, artístic, etc.). Al costat d'un humanisme cristià, difós sobretot pels col·legis de jesuïtes, l'humanisme secular tendia naturalment a l'ateisme. Aquesta tradició es va manifestar a partir del segle XVI, però sobretot del segle XVIII; el seu principal representant al segle XIX va ser el filòsof alemany Ludwig Feuerbach, segons el qual l'ésser humà ha creat Déu a partir del millor que hi ha en ell mateix i, per tant, l'humà ha de ser l'únic objecte de la religió veritable. Al segle XX, es poden mencionar el marxisme i l'existencialisme de Jean-Paul Sartre com a exemples moderns tant d'humanisme secular com d'ateisme.