Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "flaquejar" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar? 0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?

<Alimentació. Gastronomia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
  • es  (blanquejar) blanquear, v tr
  • es  (blanquejar) escaldar, v tr
  • es  (escalfar) escalfar, v tr
  • es  (escalfar) pochar, v tr
  • es  (sofregir a foc lent) pochar, v tr
  • fr  (blanquejar) blanchir, v tr
  • fr  (blanquejar) ébouillanter, v tr
  • fr  (escalfar) pocher, v tr
  • fr  (sofregir a foc lent) pocher, v tr
  • en  (blanquejar) blanch, to, v tr
  • en  (sofregir a foc lent) poach, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definición
Tant sofregir a foc lent, com escalfar, com blanquejar, emblanquir i escaldar (tots, verbs transitius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, mentre que no es consideren adequades les formes *pochar i *potxar.

- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.

En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.

Nota

  • 1. Pel que fa exclusivament als ous, quan els coem sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, podem dir que fem ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ou escumat (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, al web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
actiu bloquejat actiu bloquejat

<Economia > Política econòmica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  actiu bloquejat, n m
  • ca  actiu obsolet, n m
  • es  activo obsoleto, n m
  • fr  actif délaissé, n m
  • fr  actif échoué, n m
  • fr  actif irrécupérable, n m
  • it  attivo non recuperabile, n m
  • pt  ativo encalhado, n m
  • pt  ativo irrecuperávei, n m
  • pt  ativo obsoleto, n m
  • en  stranded asset, n

<Economia > Política econòmica>

Definición
Actiu que s'ha tornat no rendible perquè ha sofert una devaluació o una conversió en passiu imprevista o prematura.

Nota

  • Un cas específic d'actiu bloquejat o actiu obsolet és l'actiu bloquejat relacionat amb el canvi climàtic (en anglès climate-related stralnded asset), és a idr, l'actiu bloquejat a causa principialment de les polítiques sobre el canvi climàtic o també de canvis en la disponibilitat de recursos naturals.
adobar adobar

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adobar, v tr
  • ca  blanquejar, v tr sin. compl.
  • es  curtir

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Sotmetre les pells a un conjunt d'operacions i reaccions per a conservar-les i donar-los unes qualitats específiques segons l'aplicació a què es destinin per a ser manufacturades.
adobar adobar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adobar, v tr
  • ca  assaonar, v tr sin. compl.
  • ca  blanquejar, v tr sin. compl.
  • es  curtir, v tr
  • fr  tanner, v tr
  • en  tan (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afranquir, v tr
  • ca  franquejar, v tr sin. compl.
  • ca  manumetre, v tr sin. compl.
  • es  franquear
  • es  liberar
  • es  libertar
  • es  manumitir

<Dret civil>

Definición
Fer franc o lliure {qui és esclau o serf}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Si un hebreu decideix afranquir un serf cristià, l'haurà d'alliberar segons la dignitat dels ciutadans romans.

    Ex.: Franquejaren alguns esclaus per a allistar-los a la milícia.

    Ex.: En manumetre un esclau, aquest esdevé ciutadà romà.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afranquir, v tr
  • ca  franquejar, v tr sin. compl.
  • es  franquear
  • es  liberar

<Dret>

Definición
Alliberar {d'un jou o d'una càrrega}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El sobirà afranquí els vilatans del dret feudal.

    Ex.: A partir del 2001, l'Estat franqueja els joves del servei militar.
anèmia diseritropoètica lligada al cromosoma X amb plaquetes anòmales i neutropènia anèmia diseritropoètica lligada al cromosoma X amb plaquetes anòmales i neutropènia

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  anèmia diseritropoètica lligada al cromosoma X amb plaquetes anòmales i neutropènia, n f
  • ca  altres anèmies diseritropoètiques, n f pl sin. compl.
  • es  anemia diseritropoyética ligada al cromosoma X con plaquetas anómalas y neutropenia, n f
  • fr  anémie dysérythropoïétique liée à l'X avec plaquettes anormales et neutropénie, n f
  • en  X-linked dyserythropoietic anemia with abnormal platelets and neutropenia, n
  • cod  363727

<Malalties minoritàries > Malalties hematològiques no oncològiques>

antiagregant antiagregant

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Hematologia i hemoteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  antiagregant, n m
  • ca  antiagregant plaquetari, n m sin. compl.
  • es  antiagregante, n m
  • es  antiagregante plaquetario, n m
  • es  antiplaquetario, n m
  • es  inhibidor plaquetario, n m
  • fr  antiagrégant, n m
  • fr  antiagrégant plaquettaire, n m
  • fr  inhibiteur de l'agrégation plaquettaire, n m
  • en  antiaggregating agent, n
  • en  antiplatelet agent, n
  • en  platelet aggregation inhibitor, n
  • en  platelet suppressive agent, n

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definición
Fàrmac o agent que actua inhibint el mecanisme d'agregació plaquetària.

Nota

  • Els antiagregants inhibeixen l'agregació de les plaquetes en interferir alguna de les seves vies d'activació, com la induïda per l'àcid adenosina-difosfòric (ADP), pel tromboxà A2 (TXA2) o per la unió del fibrinogen al seu receptor de la superfície de les plaquetes, la glucoproteïna IIb/IIIa (GP IIb/IIIa).
antiagregant antiagregant

<Ciències de la salut > Cardiologia > Salut cardiovascular>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut cardiovascular [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/313>

  • ca  antiagregant, n m
  • ca  antiagregant plaquetari, n m sin. compl.
  • es  antiagregante, n m
  • es  antiagregante plaquetario, n m
  • es  antiplaquetario, n m
  • es  inhibidor plaquetario, n m
  • fr  antiagrégant, n m
  • fr  antiagrégant plaquettaire, n m
  • fr  inhibiteur de l'agrégation plaquettaire, n m
  • en  antiaggregating agent, n
  • en  antiplatelet agent, n
  • en  platelet aggregation inhibitor, n
  • en  platelet suppressive agent, n

<Salut cardiovascular > Terapèutica > Fàrmacs>

Definición
Fàrmac o agent que actua inhibint o dificultant el mecanisme d'agregació plaquetària.
balsamina balsamina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  alegria, n f sin. compl.
  • ca  meravella, n f sin. compl.
  • ca  nyanyo, n m sin. compl.
  • ca  abrets, n m pl alt. sin.
  • ca  balsamer, n m alt. sin.
  • ca  balsamilla, n f alt. sin.
  • ca  balsamina comuna, n f alt. sin.
  • ca  cornet, n m alt. sin.
  • ca  floquet, n m alt. sin.
  • ca  floqueter, n m alt. sin.
  • ca  floquets, n m pl alt. sin.
  • ca  floquí, n m alt. sin.
  • ca  floquiner, n m alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  nyanyos, n m pl alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  sogres i nores, n f pl alt. sin.
  • ca  arbrets, n m pl var. ling.
  • ca  nyonyo, n m var. ling.
  • ca  nyonyos, n m pl var. ling.
  • nc  Impatiens balsamina L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.