Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "foc" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca consolva, n f
- ca maimorrà, n m sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca nualós, n m sin. compl.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca consolda, n f alt. sin.
- ca consolda de teulada, n f alt. sin.
- ca consolda major, n f alt. sin.
- ca consolda petita, n f alt. sin.
- ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
- ca consolva de roca, n f alt. sin.
- ca consolva de teulada, n f alt. sin.
- ca consolva petita, n f alt. sin.
- ca consolves, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de les cremades, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca matafoc comú, n m alt. sin.
- ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca orellana, n f alt. sin.
- ca orellana de paret, n f alt. sin.
- ca orellina, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca pinya de foc, n f alt. sin.
- ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
- ca puntera, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca aurellana, n f var. ling.
- ca aurellana de paret, n f var. ling.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca matifoc, n m var. ling.
- ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
- nc Sempervivum tectorum L.
- nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
- nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca consolva, n f
- ca maimorrà, n m sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca nualós, n m sin. compl.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca consolda, n f alt. sin.
- ca consolda de teulada, n f alt. sin.
- ca consolda major, n f alt. sin.
- ca consolda petita, n f alt. sin.
- ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
- ca consolva de roca, n f alt. sin.
- ca consolva de teulada, n f alt. sin.
- ca consolva petita, n f alt. sin.
- ca consolves, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de les cremades, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca matafoc comú, n m alt. sin.
- ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca orellana, n f alt. sin.
- ca orellana de paret, n f alt. sin.
- ca orellina, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca pinya de foc, n f alt. sin.
- ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
- ca puntera, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca aurellana, n f var. ling.
- ca aurellana de paret, n f var. ling.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca matifoc, n m var. ling.
- ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
- nc Sempervivum tectorum L.
- nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
- nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fabària, n f
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca consolva, n f alt. sin.
- ca cullerot, n m alt. sin.
- ca fava grassa, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca foguera, n f alt. sin.
- ca herba callera, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba grassa, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca octàvia, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca pell de llimona, n f alt. sin.
- ca balze, n m var. ling.
- ca curalotot, n m var. ling.
- nc Sedum telephium L.
<Botànica > crassulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fabària, n f
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca consolva, n f alt. sin.
- ca cullerot, n m alt. sin.
- ca fava grassa, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca foguera, n f alt. sin.
- ca herba callera, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba grassa, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca octàvia, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca pell de llimona, n f alt. sin.
- ca balze, n m var. ling.
- ca curalotot, n m var. ling.
- nc Sedum telephium L.
<Botànica > crassulàcies>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca far, n m
- ca farola, n f sin. compl.
- ca foc, n m sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definición
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca floc, n m
- ca foc, n m sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definición
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca floc, n m
- ca foc, n m sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definición
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca floc, n m
- es foque
- fr foc
- en jib
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
Definición
<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca floc, n m
- es foque, n m
- fr foc, n m
- it fiocco, n m
- en jib, n
<Copa Amèrica > Velers > Veles i caps>
Definición
Nota
- 1. En un AC75 el floc té una superfície total de 90 m2 i va fixat al pal rotatiu; consta de diversos sabres que el mantenen tibant. El floc es complementa amb la vela major.
- 2. En un floc es distingeixen el gràtil, la baluma i el pujament, segons el costat de què es tracti.
- 3. En la vela esportiva el floc sovint també s'anomena gènova (génova en castellà, génois en francès, genoa en italià i genoa en anglès) quan designa un floc de grans dimensions que se sobreposa a la vela major per la banda del pal.
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca foc, n m
- es fuego
<Bombers > Teoria del foc>