Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "follet" dentro de todas las áreas temáticas

abatut -uda abatut -uda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abatut -uda, adj
  • es  apeado -da, adj
  • fr  abbatu -ue, adj
  • en  felled, adj

<Enginyeria forestal>

alçacoll alçacoll

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alçacoll, n m
  • ca  collet de capellà, n m
  • es  alzacuello, n m
  • es  alzacuellos, n m
  • fr  col romain, n m
  • en  clerical collar, n

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definición
Coll postís que usen els capellans.
anisets anisets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anisets, n m pl
  • ca  fenoll, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de bancal, n m alt. sin.
  • ca  fenoller, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fonoll, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  fanoll, n m var. ling.
  • ca  follol, n m var. ling.
  • ca  ponollera, n f var. ling.
  • nc  Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  • nc  Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anisets, n m pl
  • ca  fenoll, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de bancal, n m alt. sin.
  • ca  fenoller, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fonoll, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  fanoll, n m var. ling.
  • ca  follol, n m var. ling.
  • ca  ponollera, n f var. ling.
  • nc  Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  • nc  Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

argumentari argumentari

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  argumentari, n m
  • es  argumentario
  • es  folleto de ventas
  • en  sales folder

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definición
Material il·lustrat que es fa servir per a informar els canals de distribució sobre les característiques més destacades d'un producte.

Nota

  • L'argumentari sol ser un imprès, generalment desplegable, de gran format i amb un disseny vistós. Actualment també s'utilitza en format CD-ROM.
argumentari argumentari

<Empresa > Comunicació empresarial>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  argumentari, n m
  • es  argumentario
  • es  folleto de ventas
  • en  sales folder

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Distribució i venda>

Definición
Material il·lustrat que s'utilitza per a informar els canals de distribució de les característiques més destacades d'un producte, com ara la seva formulació, formats, opcions, prestacions, ús, unitats de venda, avantatges competitius, preus, campanya publicitària, promocions, etc.

Nota

  • És molt utilitzat pels venedors com a suport argumental en l'activitat de venda. Sol ser un imprès, generalment desplegable, de gran format i amb un disseny vistós. Actualment també s'utilitza en format CD-ROM.
arròs arròs

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs, n m
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arròs de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  arròs de pollet, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  arrossets, n m pl alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell de cingle, n m alt. sin.
  • ca  crespinell glauc, n m alt. sin.
  • ca  pa de pollet, n m alt. sin.
  • ca  pa pollet, n m alt. sin.
  • ca  permanent, n f alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum dasyphyllum L.

<Botànica > crassulàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs, n m
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arròs de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  arròs de pollet, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  arrossets, n m pl alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell de cingle, n m alt. sin.
  • ca  crespinell glauc, n m alt. sin.
  • ca  pa de pollet, n m alt. sin.
  • ca  pa pollet, n m alt. sin.
  • ca  permanent, n f alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum dasyphyllum L.

<Botànica > crassulàcies>

arrambada arrambada

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrambada, n f
  • ca  arrimada, n f
  • es  arrimada
  • fr  collée
  • en  arrimada
  • eu  baztertua

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definición
Jugada en què la pilota es desplaça molt a prop de la paret esquerra.
arrambada arrambada

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arrambada, n f
  • ca  arrimada, n f
  • es  arrimada
  • fr  collée
  • en  arrimada
  • eu  baztertua

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definición
Jugada consistent a fer desplaçar la pilota arran de paret.