Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "foscant" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant] 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
  • ca  A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
  • ca  A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definición
En determinades paraules catalanes, hi ha grups consonàntics encapçalats per una s que presenten a l'inici l'anomenada e protètica (és a dir, una e que no figurava en la llengua d'origen, sigui el llatí o una altra llengua, sinó que ha estat afegida en català per a facilitar la pronúncia del grup consonàntic inicial).

A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.

A. PARAULES SIMPLES

S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)

B. PARAULES COMPLEXES

B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí

Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil

Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar

B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles

C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS

A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.

Nota

  • Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-? 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
  • ca  ceratosi (EXEMPLE), n f
  • ca  cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
  • ca  epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
  • ca  hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
  • ca  queratitis estriada (EXEMPLE), n f
  • ca  queratoglobus (EXEMPLE), n m
  • ca  queratosi (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definición
Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a referir-se a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):

- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.

La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]

Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-? 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?

<Veterinària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
  • ca  ceratosi (EXEMPLE), n f
  • ca  cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
  • ca  epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
  • ca  hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
  • ca  queratitis estriada (EXEMPLE), n f
  • ca  queratoglobus (EXEMPLE), n m
  • ca  queratosi (EXEMPLE), n f

<Veterinària>

Definición
Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a referir-se a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):

- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.

La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]

Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-? 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
  • ca  ceratosi (EXEMPLE), n f
  • ca  cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
  • ca  epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
  • ca  hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
  • ca  queratitis estriada (EXEMPLE), n f
  • ca  queratoglobus (EXEMPLE), n m
  • ca  queratosi (EXEMPLE), n f

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Definición
Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a referir-se a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):

- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.

La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]

Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afrontar, v intr
  • ca  confinar, v intr sin. compl.
  • ca  confrontar, v intr sin. compl.
  • ca  ésser contigu sin. compl.
  • ca  estar tocant sin. compl.
  • ca  fer partió sin. compl.
  • ca  fregar, v intr sin. compl.
  • ca  ser contigu sin. compl.
  • ca  vorejar, v tr sin. compl.
  • es  colindar
  • es  lindar
  • es  rayar

<Dret públic>

Definición
Un territori, una heretat o un camp, ser contigus a un altre.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.

    Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.

    Ex.: Espanya confronta amb Portugal.

    Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.

    Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.

    Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.

    Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran.
  • [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
al·lèrgia al foscarnet al·lèrgia al foscarnet

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al foscarnet, n f
  • en  foscarnet allergy, n
  • cod  294382007

<Al·lergologia>

amanida Toscana amanida Toscana

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida Toscana
  • es  ensalada Toscana
  • fr  salade Toscane
  • it  insalata Toscana
  • en  Tuscany salad
  • de  Salat Toscana

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

arc cosecant arc cosecant

<Matemàtiques > Geometria>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc cosecant, n m
  • es  arco cosecante
  • fr  arc cosécant
  • en  arc-cosecant

<Matemàtiques > Geometria>

Definición
Funció inversa local de la cosecant.
assortiment d'embotits ibèrics i formatges amb pa de pagès assortiment d'embotits ibèrics i formatges amb pa de pagès

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  assortiment d'embotits ibèrics i formatges amb pa de pagès
  • es  surtido de embutidos ibéricos y quesos con pan de payés
  • fr  assortiment de charcuterie ibérique et de fromages au pain de campagne
  • it  assortimento d'insaccati iberici e formaggi con pane toscano
  • en  assorted Iberian cold sausages and cheeses with peasant's bread
  • de  Auswahl an iberischen Wurst- und Käsesorten mit Bauernbrot

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bleda borda bleda borda

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bleda borda, n f
  • ca  ribot, n m sin. compl.
  • ca  bleda, n f alt. sin.
  • ca  bleda boscana, n f alt. sin.
  • ca  bleda de pobre, n f alt. sin.
  • ca  bleda marítima, n f alt. sin.
  • ca  bleda obscura, n f alt. sin.
  • ca  bleda porquina, n f alt. sin.
  • ca  bleda salvatge, n f alt. sin.
  • ca  bledera, n f alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  espinac, n m alt. sin.
  • ca  blea porquina, n f var. ling.
  • nc  Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang.
  • nc  Beta maritima L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>