Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "fullar" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega, n f
- ca alfàbega, n f sin. compl.
- ca alfabeguera, n f sin. compl.
- ca alfabreguera, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca basilicó, n m alt. sin.
- ca basilicons, n m pl alt. sin.
- ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
- ca alfàbaga, n f var. ling.
- ca alfàbiga, n f var. ling.
- ca alfabiguera, n f var. ling.
- ca alfàbrica, n f var. ling.
- ca alfàbriga, n f var. ling.
- ca alfàdega, n f var. ling.
- ca alfalga, n f var. ling.
- ca alfràgam, n f var. ling.
- ca amfàbega, n f var. ling.
- ca amfàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbega, n f var. ling.
- ca aufabeguera, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbrega, n f var. ling.
- ca aufabreguera, n f var. ling.
- ca aufàbrica, n f var. ling.
- ca aufabuguera, n f var. ling.
- ca aufàdega, n f var. ling.
- ca aufàdia, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca enfalga, n f var. ling.
- ca enflàgam, n f var. ling.
- ca fàbega, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Ocimum basilicum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega, n f
- ca alfàbega, n f sin. compl.
- ca alfabeguera, n f sin. compl.
- ca alfabreguera, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca basilicó, n m alt. sin.
- ca basilicons, n m pl alt. sin.
- ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
- ca alfàbaga, n f var. ling.
- ca alfàbiga, n f var. ling.
- ca alfabiguera, n f var. ling.
- ca alfàbrica, n f var. ling.
- ca alfàbriga, n f var. ling.
- ca alfàdega, n f var. ling.
- ca alfalga, n f var. ling.
- ca alfràgam, n f var. ling.
- ca amfàbega, n f var. ling.
- ca amfàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbega, n f var. ling.
- ca aufabeguera, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàbrega, n f var. ling.
- ca aufabreguera, n f var. ling.
- ca aufàbrica, n f var. ling.
- ca aufabuguera, n f var. ling.
- ca aufàdega, n f var. ling.
- ca aufàdia, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca enfalga, n f var. ling.
- ca enflàgam, n f var. ling.
- ca fàbega, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Ocimum basilicum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega de fulla menuda, n f
- ca alfabeguera de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alfabegueta, n f alt. sin.
- ca alfàbrega de fulla petita, n f alt. sin.
- nc Ocimum minimum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbrega de fulla menuda, n f
- ca alfabeguera de fulla petita, n f alt. sin.
- ca alfabegueta, n f alt. sin.
- ca alfàbrega de fulla petita, n f alt. sin.
- nc Ocimum minimum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfabegueta, n f
- ca alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca alfàbrega, n f alt. sin.
- ca alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
- ca ammània, n f alt. sin.
- ca presseguera, n f alt. sin.
- ca presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- ca fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
- nc Ammannia coccinea Rottb.
<Botànica > litràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfabegueta, n f
- ca alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca alfàbrega, n f alt. sin.
- ca alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
- ca ammània, n f alt. sin.
- ca presseguera, n f alt. sin.
- ca presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- ca fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
- nc Ammannia coccinea Rottb.
<Botànica > litràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alga dels vidriers, n f
- ca altina, n f sin. compl.
- ca posidònia, n f sin. compl.
- ca alga, n f alt. sin.
- ca alga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca alga de vidriers, n f alt. sin.
- ca alga marina, n f alt. sin.
- ca algues, n f pl alt. sin.
- ca bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca pets de monja, n m pl alt. sin.
- ca pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca àliga, n f var. ling.
- nc Posidonia oceanica (L.) Delile
- nc Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.
<Botànica > posidoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alga dels vidriers, n f
- ca altina, n f sin. compl.
- ca posidònia, n f sin. compl.
- ca alga, n f alt. sin.
- ca alga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca alga de vidriers, n f alt. sin.
- ca alga marina, n f alt. sin.
- ca algues, n f pl alt. sin.
- ca bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca pets de monja, n m pl alt. sin.
- ca pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca àliga, n f var. ling.
- nc Posidonia oceanica (L.) Delile
- nc Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.
<Botànica > posidoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alzina, n f
- ca aglaner, n m sin. compl.
- ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
- ca alzina vera, n f sin. compl.
- ca alzinera, n f sin. compl.
- ca aulina, n f sin. compl.
- ca bellotera, n f sin. compl.
- ca glaner, n m sin. compl.
- ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
- ca aglanera, n f alt. sin.
- ca alzinoi, n m alt. sin.
- ca àndel (fruit), n m alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
- ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
- ca rebolls, n m pl alt. sin.
- ca abelloter, n m var. ling.
- ca anzinera, n f var. ling.
- ca ausina, n f var. ling.
- ca auzina, n f var. ling.
- ca éligue, n f var. ling.
- ca eusina, n f var. ling.
- ca olzina, n f var. ling.
- ca rebrolls, n m pl var. ling.
- ca usina, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ilex
<Botànica > fagàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alzina, n f
- ca aglaner, n m sin. compl.
- ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
- ca alzina vera, n f sin. compl.
- ca alzinera, n f sin. compl.
- ca aulina, n f sin. compl.
- ca bellotera, n f sin. compl.
- ca glaner, n m sin. compl.
- ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
- ca aglanera, n f alt. sin.
- ca alzinoi, n m alt. sin.
- ca àndel (fruit), n m alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
- ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
- ca rebolls, n m pl alt. sin.
- ca abelloter, n m var. ling.
- ca anzinera, n f var. ling.
- ca ausina, n f var. ling.
- ca auzina, n f var. ling.
- ca éligue, n f var. ling.
- ca eusina, n f var. ling.
- ca olzina, n f var. ling.
- ca rebrolls, n m pl var. ling.
- ca usina, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ilex
<Botànica > fagàcies>