Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "futesa" dentro de todas las áreas temáticas

duresa duresa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • fr  dureté
  • en  hardness

<Fusteria > Materials > Fusta > Propietats de la fusta>

Definición
Resistència que oposa una fusta a ser penetrada per altres cossos, com ara puntes o visos, o a ser treballada amb eines de tall, com ara amb un ribot, un enformador o una serra.

Nota

  • La duresa de la fusta depèn de la cohesió de les fibres, de la seva pròpia estructura i de la densitat.
duresa duresa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • en  hardness

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>, <Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definición
Suma de les concentracions de cations metàl·lics polivalents presents a l'aigua expressada en termes d'equivalents per litre o mil·ligrams de carbonat de calci per litre.

La duresa és fonamentalment deguda al calci i al magnesi. Quan la duresa de l'aigua és elevada, els sabons són menys efectius, la roba rentada queda aspra i es formen dipòsits de precipitats en conduccions. La duresa de l'aigua es pot eliminar o reduir mitjançant processos d'estovament, com ara la ^precipitació^ i el ^bescanvi iònic^.
duresa duresa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • en  hardness

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definición
Resistència d'una substància a ser ratllada.

S'ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l'inici de la mineralogia sistemàtica. Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar l'escala de duresa relativa, coneguda per escala de Mohs i acceptada universalment: 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant.

Cadascun d'aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l'escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen. Per a fer l'assaig de la duresa, s'utilitza una col·lecció de pedres còniques, muntades en mànecs, cadascuna de les quals és feta amb un dels minerals de l'escala. Un altre instrument utilitzat és l'escleròmetre, consistent en un rodet en el qual va muntada la superfície del mineral a estudiar i que és desplaçat mitjançant un pes; al mateix temps, un punxó, amb un pes determinat a sobre, va ratllant la superfície a mesura que és desplaçat el rodet; així és avaluada la quantitat mínima de pes necessària per a ratllar la superfície.

Avui hom fa servir les normes de duresa a escala microscòpica mitjançant una punta de diamant que es fa penetrar en la superfície del mineral. En relació amb l'estructura cristal·lina, la duresa és la resistència d'aquesta estructura a ser deformada mecànicament. Algunes de les correlacions amb l'estructura cristal·lina són que, per exemple, la duresa és més elevada com més petits són els àtoms o els ions i com més gran és la valència o càrrega elèctrica i la seva densitat. Atès que en una estructura cristal·lina els enllaços no són iguals en totes les direccions, també la duresa varia segons les distintes direccions, fins i tot en substàncies òpticament isòtropes.

Els resultats de les dureses obtingudes per mètodes diferents no són comparables.
duresa duresa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  duresa, n f
  • es  dureza, n f
  • fr  dureté, n f
  • en  hardness, n
  • eu  gogortasun, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

duresa duresa

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • fr  dureté
  • en  hardness

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Definición
Qualitat de dur.
duresa duresa

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • fr  dureté
  • en  hardness

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Definición
Poder de penetració de les radiacions. Depèn de la longitud d'ona: com més curta és, major poder de penetració té.
duresa Brinell duresa Brinell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  duresa Brinell, n f
  • es  dureza Brinell, n f
  • fr  dureté Brinell, n f
  • fr  dureté dite de Brinell, n f
  • fr  indice de dureté Brinell, n m
  • fr  nombre Brinell, n m
  • fr  nombre de Brinell, n m
  • fr  nombre de dureté Brinell, n m
  • en  Brinell hardness, n
  • en  Brinell hardness number, n
  • en  Brinell number, n
  • en  BHN, n sigla
  • en  BN, n sigla
  • eu  Brinell gogortasun, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

duresa càlcica duresa càlcica

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  duresa càlcica, n f
  • es  dureza cálcica

<Agricultura > Química agrícola>

duresa carbònica duresa carbònica

<Química > Química analítica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  duresa carbònica, n f
  • ca  duresa temporal, n f
  • es  dureza de carbonatos
  • es  dureza temporal
  • en  carbonate hardness
  • en  temporary hardness

<Química > Química analítica>

Definición
Duresa de l'aigua, deguda al contingut de bicarbonats, que pot ésser eliminada per ebullició.
duresa innecessària duresa innecessària

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  duresa innecessària, n f
  • es  dureza innecesaria
  • fr  jeu dur
  • fr  rudesse
  • en  roughing
  • en  unnecessary roughing

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

Definición
Acció excessivament agressiva.

Nota

  • La duresa innecessària es considera falta lleu.