Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "greixonera" dentro de todas las áreas temáticas

cassola de fang cassola de fang

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cassola de fang, n f
  • ca  cassola de terra, n f sin. compl.
  • ca  cassola de terrissa, n f sin. compl.
  • ca  greala, n f sin. compl.
  • ca  greixonera, n f sin. compl.
  • es  cazuela de barro

<Utillatge de cuina>

Definición
Cassola feta de fang cuit, utilitzada per a cuinar determinats aliments.
endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

endrapallengües endrapallengües

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

greixera greixera

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  greixera, n f
  • ca  llauna, n f
  • ca  greixonera, n f sin. compl.
  • es  grasera
  • en  roasting tin

<Utillatge de cuina>

Definición
Estri de cuina de forma oblonga a propòsit per a rostir-hi carn.
greixonera greixonera

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  greixonera, n f
  • ca  greixera, n f sin. compl.
  • es  grasera
  • fr  lèchefrite
  • en  dipping pan

<Utillatge de cuina>

Definición
Estri, generalment de ferro, aram o llauna, aplanat, que serveix per a rostir-hi carn, aviram, etc., i recollir-ne el greix.
greixonera greixonera

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  greixonera, n f
  • es  barquilla

<Utillatge de cuina>

Definición
Motlle ovalat que serveix per a fer pastissos.
greixonera greixonera

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  greixonera, n f
  • es  greixonera
  • en  greixonera

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definición
Cassola amb bec.