Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "gripau" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Zoologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
agama gripau agama gripau

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agama gripau, n m
  • en  toad agama
  • en  toad-headed agama
  • nc  Phrynocephalus mystaceus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

amanida de gripau amanida de gripau

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amanida de gripau, n f
  • ca  herba de les fonts, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gripaus, n f alt. sin.
  • ca  herba fontana, n f alt. sin.
  • ca  móntia, n f alt. sin.
  • ca  mòntia, n f var. ling.
  • nc  Montia fontana L.
  • nc  Montia rivularis C.C. Gmel. var. ling.

<Botànica > portulacàcies>

amanida de gripau amanida de gripau

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amanida de gripau, n f
  • ca  herba de les fonts, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gripaus, n f alt. sin.
  • ca  herba fontana, n f alt. sin.
  • ca  móntia, n f alt. sin.
  • ca  mòntia, n f var. ling.
  • nc  Montia fontana L.
  • nc  Montia rivularis C.C. Gmel. var. ling.

<Botànica > portulacàcies>

calàpet verd calàpet verd

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  calàpet verd, n m
  • ca  gripau verd, n m
  • es  sapo verde
  • fr  crapaud vert
  • en  green toad
  • de  Wechselkröte
  • nc  Bufo viridis

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definición
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat de fins a 100 mm de llarg, amb taques de color verd sobre un fons clar.

Nota

  • El calàpet verd és una espècie comuna a les Illes Balears.
cicuta cicuta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  ceguta, n f var. ling.
  • ca  ciguda, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling.
  • ca  secuta, n f var. ling.
  • nc  Conium maculatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  ceguta, n f var. ling.
  • ca  ciguda, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling.
  • ca  secuta, n f var. ling.
  • nc  Conium maculatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.