Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "guerra" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acerra [la], n m
- en acerra, n
<Art i arquitectura>
Definición
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acerra [la], n f
- en acerra, n
<Art i arquitectura>
Definición
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- es sábalo
- es sábalo común
- fr alose vraie
- fr grande alose
- en allis shad
- nc Alosa alosa
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca falsa saboga, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca saboga, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca aixavo [mascle], n m var. ling.
- nc Alosa agone
- nc Alosa fallax nilotica var. ling.
- es saboga
- es saboga falsa
- fr alose-finte
- it alose
- en shad
- de Alose
<Peixos > Clupeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca falsa saboga, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca saboga, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca aixavo [mascle], n m var. ling.
- nc Alosa agone
- nc Alosa fallax nilotica var. ling.
- es saboga
- es saboga falsa
- fr alose-finte
- it alose
- en shad
- de Alose
<Peixos > Clupeids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bacona, n f
- ca gardenya, n f
- ca porca, n f
- ca truja, n f
- ca verra, n f
- es cerda
- es puerca
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Definición
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bandera de combat, n f
- es bandera de combate
- fr flamme de guerre
<Costes > Instal·lacions de senyalització>
Definición
<Utillatge de cuina>, <Parament de taula>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banya, n f
- es cuerna
- es cuerno
- en horn
<Utillatge de cuina>, <Parament de taula>
