Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "guineu" dentro de todas las áreas temáticas

cabot amb banyes cabot amb banyes

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot amb banyes, n m
  • ca  dragonet, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  pau, n m sin. compl.
  • ca  cabot en banyes, n m var. ling.
  • ca  raro, n m var. ling.
  • nc  Callionymus risso
  • nc  Callyonimus belennus
  • nc  Callionymus belenus var. ling.
  • nc  Callyonimus belenus var. ling.

<Peixos > Cal·lionímids>

cabot amb banyes cabot amb banyes

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot amb banyes, n m
  • ca  dragonet, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  pau, n m sin. compl.
  • ca  cabot en banyes, n m var. ling.
  • ca  raro, n m var. ling.
  • nc  Callionymus risso
  • nc  Callyonimus belennus
  • nc  Callionymus belenus var. ling.
  • nc  Callyonimus belenus var. ling.

<Peixos > Cal·lionímids>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura negra, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mollereta, n f sin. compl.
  • ca  mostel, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  capellan, n m var. ling.
  • ca  mollareta, n f var. ling.
  • ca  mollera borda, n f var. ling.
  • ca  mollera inglesa, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus mediterraneus
  • nc  Motella fusca var. ling.
  • nc  Motella maculata var. ling.
  • nc  Motella mediterranea var. ling.
  • es  barbada
  • es  bertorella
  • fr  motelle de Méditerranée
  • en  shore rockling

<Peixos > Gàdids>

capellà capellà

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura negra, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mollereta, n f sin. compl.
  • ca  mostel, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  capellan, n m var. ling.
  • ca  mollareta, n f var. ling.
  • ca  mollera borda, n f var. ling.
  • ca  mollera inglesa, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus mediterraneus
  • nc  Motella fusca var. ling.
  • nc  Motella maculata var. ling.
  • nc  Motella mediterranea var. ling.
  • es  barbada
  • es  bertorella
  • fr  motelle de Méditerranée
  • en  shore rockling

<Peixos > Gàdids>

dragó dragó

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó lira, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • es  primita
  • fr  dragonet lyre
  • en  dragonet
  • nc  Callionymus lyra

<Peixos>

Definición
Nom donat als peixos dels grups dels osteïctis, actinopterigis i perciformes, que presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes, d'uns 15 a 30 centímetres de llar.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó petit, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  llangardaix, n m sin. compl.
  • ca  fardatjo, n m var. ling.
  • nc  Callionymus pusillus
  • es  dragón marino

<Peixos > Cal·lionímids>

dragó dragó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó petit, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  llangardaix, n m sin. compl.
  • ca  fardatjo, n m var. ling.
  • nc  Callionymus pusillus
  • es  dragón marino

<Peixos > Cal·lionímids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó lira, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • ca  guineus, n f pl sin. compl.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • nc  Callionymus lyra
  • nc  Callionymus dracunculus var. ling.
  • es  primita
  • fr  dragonet lyre
  • fr  dragonnet-lyre
  • en  dragonet

<Peixos > Cal·lionímids>

dragó dragó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó lira, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • ca  guineus, n f pl sin. compl.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • nc  Callionymus lyra
  • nc  Callionymus dracunculus var. ling.
  • es  primita
  • fr  dragonet lyre
  • fr  dragonnet-lyre
  • en  dragonet

<Peixos > Cal·lionímids>

escolà escolà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • es  arbitán
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma

<Peixos>

Definición
Peix teleosti, gadiforme, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals, i mandibula prominent.