Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "haver" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  accelerar, v tr
  • ca  forçar, v tr
  • es  forzar
  • fr  hâter
  • it  forzare
  • en  force, to
  • de  treiben

<Botànica>

amanida d'hivern amanida d'hivern

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'hivern
  • es  ensalada de invierno
  • fr  salade d'hiver
  • it  insalata d'inverno
  • en  winter salad
  • de  Wintersalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

ansa ansa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ansa, n f
  • es  abra
  • es  angra
  • es  ensenada
  • es  rada
  • fr  havre
  • en  haven
  • en  inlet

<Costes > Litoral>

Definición
Corba a la costa que forma una badia oberta.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  apuntar, v tr
  • es  mantener el puntero, v intr
  • es  mover el puntero sobre, v tr
  • es  pasar el ratón por encima de, v intr
  • es  puntear, v tr
  • fr  passer sur, v tr
  • fr  pointer, v tr
  • en  hover, to, v tr
  • en  point, to, v tr

<Informàtica>

Definición
Assenyalar amb la busca o el cursor, en interfícies gràfiques, una àrea sensible per a indicar que es vol fer una determinada operació.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

bavejar bavejar

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bavejar, v intr
  • es  babear, v intr
  • fr  baver, v intr
  • en  drool, to, v intr

<Infermeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bimbar, v tr
  • ca  fer un bimbo, v intr
  • es  bimbar, v tr
  • es  hacer un bimbo, v intr

<Zoologia > Ocells>

Definición
Aconseguir observar, un ornitòleg o una persona aficionada a l'ornitologia, una determinada espècie d'ocell per primera vegada.
cau d'hivern cau d'hivern

<Ciències de la vida > Ecologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cau d'hivern, n m
  • ca  cau hivernal, n m
  • es  madriguera de hibernación
  • fr  abri d'hiver
  • fr  gîte d'hibernation
  • fr  gîte d'hivernage
  • fr  hibernacle
  • fr  hibernaculum
  • en  hibernacle
  • en  hibernaculum
  • en  hibernating chamber
  • en  hibernation site

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definición
Cau d'un animal en hibernació.
certificar certificar

<Dret públic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  certificar, v tr
  • ca  assegurar, v tr sin. compl.
  • ca  donar fe sin. compl.
  • ca  fer constar sin. compl.
  • ca  fer fe sin. compl.
  • es  certificar
  • es  dar fe
  • es  hacer constar
  • es  hacer fe

<Dret públic>

Definición
Garantir {una cosa} com a certa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament certifica que les proves s'han dut a terme segons la normativa vigent.

    Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha donat fe dels acords adoptats.

    Ex.: L'aspirant fa constar que reuneix totes les condicions requerides per a la plaça.

    Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha fet fe dels acords adoptats.
cicle de Born-Fajans-Haber cicle de Born-Fajans-Haber

<Química > Química inorgànica>

Fuente de la imagen del término

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica de corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  cicle de Born-Fajans-Haber, n m
  • ca  cicle de Born-Haber, n m sin. compl.
  • es  ciclo de Born-Fajans-Haber, n m
  • es  ciclo de Born-Haber, n m
  • en  Born-Fajans-Haber cycle, n
  • en  Born-Haber cycle, n

<Química > Química inorgànica>

Definición
Mètode per a calcular l'energia reticular de formació d'un cristall iònic utilitzant la llei de Hess a partir de les entalpies d'una seqüència d'etapes que inclouen l'atomització a l'estat gasós dels elements en el seu estat més estable en condicions estàndard, la ionització dels àtoms en estat gasós i la formació del cristall iònic a partir dels ions separats a una distància infinita.

Nota

  • El cicle de Born-Fajans-Haber va ser descrit alhora i en la mateixa revista però independentment per Born i Haber d'una banda i Fajans de l'altra.