Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "intimidaci��" dentro de todas las áreas temáticas

assetjament escolar assetjament escolar

<Psicologia > Psicologia social>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  assetjament escolar, n m
  • es  acoso escolar
  • es  bullying
  • fr  bullying
  • fr  harcèlement à l'école
  • fr  intimidation
  • it  bullismo
  • en  bullying
  • en  school bullying

<Psicologia > Psicologia social>

Definición
Acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.
assetjament escolar assetjament escolar

<Ciències socials > Educació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  assetjament escolar, n m
  • es  acoso escolar
  • es  bullying
  • fr  harcèlement à l'école
  • fr  intimidation
  • en  bullying
  • en  school bullying

<Educació > Orientació psicopedagògica > Educació emocional>

Definición
Acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.
assetjament escolar assetjament escolar

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  assetjament escolar, n m
  • es  acoso escolar, n m
  • es  bullying, n m
  • fr  bullying, n m
  • fr  harcèlement à l'école, n m
  • fr  intimidation, n f
  • en  bullying, n
  • en  school bullying, n

<Psiquiatria>

Definición
Acció de sotmetre un company o una companya d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.
assetjament escolar assetjament escolar

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  assetjament escolar, n m
  • es  acoso escolar, n m
  • es  bullying, n m
  • fr  harcèlement à l'école, n m
  • fr  intimidation, n f
  • en  bullying, n
  • en  school bullying, n

<Educació > Crisi dels models educatius>, <Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència>

Definición
Acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.

Nota

  • Quan l'assetjament escolar implica l'ús d'eines tecnològiques i es produeix especialment per mitjà de les xarxes socials, s'anomena ciberassetjament escolar.
efecte dissuasiu efecte dissuasiu

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  efecte dissuasiu, n m
  • es  chilling effect, n m
  • es  efecto disuasorio, n m
  • es  efecto inhibidor, n m
  • es  efecto intimidatorio, n m
  • fr  chilling effect, n m
  • fr  effet d'intimidation, n m
  • fr  effet dissuasif, n m
  • it  chilling effect, n m
  • it  effetto dissuasivo, n m
  • it  effetto raggelante, n m
  • pt  chilling effect, n m
  • pt  efeito dissuasor, n m
  • pt  efeito inibidor, n m
  • pt  efeito resfriador, n m
  • en  chilling effect, n
  • de  Abschreckungseffekt, n m
  • de  Beeinträchtigungseffekt, n m
  • de  Einschüchterungseffekt, n m

<Dret penal>

Definición
Efecte descoratjador sobre l'exercici dels drets legals i naturals de la ciutadania causat per l'amenaça d'una actuació legislativa, judicial o policial en contra, que pot desembocar en la inhibició a l'hora d'exercir aquests drets.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  extorquir, v tr
  • es  extorsionar
  • es  robar con intimidación

<Dret penal>

Definición
Arrabassar {alguna cosa} fent ús de la força o del poder amb amenaces, coaccions o violència.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els delinqüents van extorquir els diners del banc després de retenir dos ostatges.
intimidació intimidació

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  intimidació, n f
  • es  intimidación

<Dret civil > Dret civil general>

Definición
Acció i efecte d'infondre en l'ànim d'algú el temor de sofrir un mal imminent i greu en la pròpia persona o en els propis béns, o en la persona o béns del cònjuge, descendents o ascendents, que provoca un vici del consentiment que permet la impugnació del negoci jurídic.
intimidació intimidació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  intimidació, n f
  • es  intimidación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

intimidació intimidació

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intimidació, n f
  • es  intimidación, n f

<Dret penal>

intimidació intimidació

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intimidació, n f
  • es  intimidación

<Dret civil>

Definición
Acció i efecte d'infondre en l'ànim d'algú el temor de patir un mal imminent i greu en la pròpia persona o en els propis béns, o en la persona o béns del cònjuge, descendents o ascendents, que provoca un vici del consentiment que permet la impugnació del negoci jurídic.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els elements constitutius de la intimidació són, d'una banda, l'existència d'una amenaça, i d'altra banda, la creació d'un estat de temor o por en el subjecte passiu de l'amenaça. La intimidació, per tant, es fixa en el comportament del subjecte passiu, mentre que la violència es fixa en el comportament del subjecte actiu.
    Pel que fa a l'amenaça, representa l'anunci d'un mal, que ha de ser imminent i greu, residint la imminència d'aquest en la major o menor proximitat del mal i en la major o menor possibilitat d'evitar-lo, i la gravetat, en la idoneïtat del mal per a influir sobre la forma d'actuar d'una determinada persona. En qualsevol cas, l'amenaça ha de ser determinant en la declaració de voluntat del subjecte. Ha d'existir un nexe causal entre aquesta i el consentiment emès. A més, la imminència i la gravetat també exigeixen una certitud del mal amb què s'amenaça, i per tant, no hi ha una vertadera amenaça si es tracta d'un perill incert o inconcret. En relació amb la creació d'un estat de temor o por en el subjecte passiu, el temor ha de ser racional i fonamentat i per a valorar-lo, es tenen en consideració l'edat i la condició de la persona, d'acord amb l'article 1267.3 del Codi civil espanyol (CC).
    Per tal que la intimidació sigui considerada un vici del consentiment s'ha de fonamentar en l'amenaça d'un mal que es dirigeix contra la persona de l'altre contractant, contra el seu cònjuge, contra els seus ascendents o descendents o contra els béns de qualsevol d'ells. A més, caldrà incloure les amenaces dirigides contra altres persones, lligades amb el contractant per vincles de parentiu, d'afecte o d'amistat, o contra els béns d'aquestes, en la mesura que aquestes també poden influir sobre la declaració de voluntat.
    La intimidació és també un vici del consentiment matrimonial (art. 73.5 CC) i del testament, si s'entén la intimidació com una modalitat de violència (art. 673 CC).
    L'efecte principal de l'apreciació d'una intimidació és l'anul·lació del consentiment, i en conseqüència, del contracte. La persona que hagi sofert una intimidació pot exercitar l'acció d'anul·lació durant el termini de quatre anys, a comptar des del dia que la intimidació va cessar (art. 1301 CC).
  • V. t.: vici del consentiment n m