Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llaç" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida > Genètica>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
- ca lloc P, n m
- ca lloc P ribosòmic, n m sin. compl.
- es sitio P, n m
- es sitio P ribosómico, n m
- en P site, n
- en ribosomal P site, n
<Ciències de la vida > Genètica>
Definición
Nota
- 1. La lletra P correspon a la inicial de la forma peptidil-tRNA.
- 2. Vegeu també lloc A i lloc E.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca lloc privilegiat, n m
- es sitio privilegiado
- fr site privilégié
- en privileged site
<Immunologia > Immunopatologia > Immunologia dels trasplantaments>
Definición
<Ciències de la vida > Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca lloc privilegiat, n m
- es sitio privilegiado
- fr site privilégié
- en privileged site
<Immunologia > Immunopatologia > Immunologia dels trasplantaments>
Definición
<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca lloc privilegiat, n m
- es sitio privilegiado, n m
- fr site privilégié, n m
- en privileged site, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>
Definición
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca lloc sagrat, n m
- es lugar sagrado
<Dret canònic>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La definició de lloc sagrat és en el cànon 1205 del Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83), i n'hi ha de dues classes: les esglésies i els cementiris. Segons el cànon 1214, una església és «un edifici sagrat dedicat al culte diví, al qual els fidels tenen dret a entrar per a la celebració, sobretot pública, del culte diví». Per això, en aquests llocs només és permès el que serveix, segons estableix el cànon 1210, per a «l'exercici i el foment del culte, de la pietat i de la religió, i cal prohibir-hi el que no estigui en consonància amb la santedat del lloc»; tanmateix, com afirma el mateix cànon 1210, «L'ordinari pot permetre-hi, en casos concrets, altres usos, sempre que no siguin contraris a la santedat del lloc», com ara concerts de música sacra.
S'ha de fer la distinció entre les esglésies destinades al culte diví, on tots els fidels tenen dret a accedir (càn. 1214 i 1219), i les que no permeten l'accés lliure a tots els fidels, com ara els oratoris de diverses comunitats (seminaris, col·legis religiosos, entre altres); els fidels només poden accedir al segon tipus d'esglésies amb el consentiment de la persona superior competent (càn. 1223 i 1225). Les capelles privades a favor d'una o de diverses persones físiques, d'acord amb el cànon 1226, estan destinades al culte diví amb llicència de l'ordinari del lloc. Tota parròquia ha de tenir una església, i pot tenir a més altres llocs sagrats, com ara ermites, santuaris i cementiris. Són esglésies que excel·leixen les esglésies catedrals i les esglésies parroquials, que han de ser dedicades amb ritu solemne segons el cànon 1217, § 2. Tota església parroquial ha de tenir la pica baptismal, segons el que prescriu el cànon 858; la pica baptismal és la distinció més significativa amb relació a les esglésies que no són parroquials, per bé que, per a la comoditat dels fidels, l'ordinari pot donar llicència a altres esglésies i oratoris a tenir-la, després d'haver escoltat el parer del rector de la parròquia.
Per a la construcció de les esglésies, que s'han de fer d'acord amb les normes litúrgiques, cal el consentiment previ per escrit del bisbe diocesà, un cop escoltat el consell presbiteral i els rectors de les esglésies veïnes, de conformitat amb el cànon 1215, § 1 i § 2. Per a constituir els oratoris cal la llicència de l'ordinari del lloc, després de fer (personalment o per un altre mitjà) la visita del lloc destinat, d'acord amb el cànon 1224, § 1. Un cop concedida la llicència, els oratoris no poden ser destinats a usos profans sense l'autorització de l'ordinari (càn. 1224, § 2). Per a celebrar la missa i realitzar altres funcions sagrades en capelles privades cal la llicència de l'ordinari del lloc, segons el cànon 1228.
Els santuaris, de conformitat amb el cànon 1230, són esglésies on peregrinen fidels amb l'aprovació de l'ordinari del lloc. Els santuaris poden ser diocesans, nacionals i internacionals; d'acord amb el cànon 1231, perquè un santuari pugui ser nacional es necessita l'aprovació de la conferència episcopal, i per a poder ser internacional cal l'aprovació de la Santa Seu.
Segons el cànon 1169 i el cànon 1206, la dedicació d'esglésies, que comporta sempre la dedicació de l'altar, correspon al bisbe diocesà o als qui el dret equipara (càn. 368 i 381, § 2), i en casos excepcionals a un prevere. La benedicció d'esglésies, d'acord amb el cànon 1207, queda reservada al bisbe diocesà, que la pot delegar en un altre sacerdot. Convé que els oratoris i les capelles privades, de conformitat amb el cànon 1229, siguin beneïts, i han d'estar reservats únicament al culte diví i lliures de qualsevol ús domèstic. Els cementiris propis de l'Església també han de ser beneïts, d'acord amb el cànon 1208, i s'ha de seguir el ritual de benediccions: «Pròpiament, ha de practicar aquest ritu el bisbe de la diòcesi, però aquest el pot encomanar a un prevere» (càn. 1206 Ritual de les benediccions); si no és possible, el cànon 1240, § 2 estableix que cada sepultura ha de ser beneïda. D'acord amb el cànon 1208, s'ha de redactar una acta de la dedicació o benedicció feta d'una església o d'un cementiri, i se n'ha de guardar un exemplar a l'arxiu de la cúria diocesana i un altre a l'arxiu de l'església. De conformitat amb el cànon 1218, cada església ha de tenir un títol, i segons l'ordre de dedicació d'esglésies ha de ser únic. Un beat només pot ser titular d'una església per concessió de la Santa Seu (Ordre de dedicació, cap. II, 4).
Segons el cànon 1211, la violació d'un lloc sagrat es produeix quan, a judici de l'ordinari del lloc s'han comès amb escàndol accions greument injurioses que són considerades greus i molt contràries a la santedat del lloc i, per tant, no és permès celebrar-hi els actes de culte fins que el lloc violat sigui reconciliat per mitjà d'un ritu penitencial celebrat d'acord amb les normes litúrgiques. El cànon 1212 estableix que els llocs sagrats perden la dedicació o la benedicció si són destruïts en gran part o si, per decret de l'ordinari del lloc, són reduïts permanentment a usos profans o de fet.
Quant als altars (tractats en el capítol IV del títol dedicat als llocs sagrats del CDC-83), n'hi ha de dues classes: el fix i el mòbil (càn. 1235), i es recorda la conveniència que en tota església hi hagi un altar fix. El cànon 1236 tracta del material amb què s'han de fer els altars. El cànon 1237, § 1 estableix que cal dedicar els altars fixos, i que els mòbils cal que siguin dedicats o beneïts segons prescriuen els llibres litúrgics; el cànon 1237, § 2 estableix que s'ha d'observar l'antiga tradició de col·locar relíquies de màrtirs o de sants sota l'altar quan és dedicat. Els altars perden la dedicació o la benedicció segons la norma del cànon 1212, és a dir, si són destruïts en gran part o reduïts permanentment a usos profans per decret de l'ordinari o de fet. Finalment, d'acord amb el cànon 1238, § 2, la reducció d'una església o d'un lloc sagrat a usos profans no fa que els altars, fixos o mòbils, perdin la dedicació o la benedicció. - V. t.: cementiri n m
<Economia > Comerç > Comerç electrònic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>
- ca lloc web, n m
- es sitio web
- fr site web
- en web site
<Comerç electrònic > Àmbit general>
Definición
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lloc web, n m
- es sitio web
- fr site web
- en web site
<Societat > Serveis > Internet>, <Cultura > Mitjans de comunicació>
Definición
Nota
- En alguns casos ens referim a aquest concepte elidint el substantiu lloc, que actua com a nucli, i el sintagma queda reduït a la forma web, que manté el gènere masculí.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lloc web, n m
- es sitio web
- en Web site
<Comunicació empresarial > Comunicació > Telecomunicacions > Productes i serveis>
Definición
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lloc web, n m
- es sitio Web
- en Web site
<Economia i empresa>
Definición
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca lloc web, n m
- es sitio web
- fr site web
- en web site
<Educació > Tecnologia de l'educació > Tecnologies de la informació i la comunicació>
