Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llampresa" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la cria, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba dels prats, n f alt. sin.
- ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
- ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llet de la Verge, n f alt. sin.
- ca lletera amarga, n f alt. sin.
- ca lleteresa morada, n f alt. sin.
- ca polígala, n f alt. sin.
- ca polígala comuna, n f alt. sin.
- ca polígala vulgar, n f alt. sin.
- ca lletrerea morà, n f var. ling.
- nc Polygala vulgaris L.
<Botànica > poligalàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la cria, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba dels prats, n f alt. sin.
- ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
- ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llet de la Verge, n f alt. sin.
- ca lletera amarga, n f alt. sin.
- ca lleteresa morada, n f alt. sin.
- ca polígala, n f alt. sin.
- ca polígala comuna, n f alt. sin.
- ca polígala vulgar, n f alt. sin.
- ca lletrerea morà, n f var. ling.
- nc Polygala vulgaris L.
<Botànica > poligalàcies>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Argyraiosas setipinnis
- ca Selene setapinnis
- ca Vomer setapinnis
- ca Zeus setapinnis
- es jorobado lamparosa
- es pez luna
- fr assiette atlantique
- fr musso atlantique
- fr mussolini
- it carango piatto
- en Atlantic moonfish
- en bristle finned moon fish
- en dolhrfish
- en shiner
- de atlantischer Pferdekopf
- de Soldtaler
- nc Argyraiosas setipinnis
- nc Selene setapinnis
- nc Vomer setapinnis
- nc Zeus setapinnis
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrencamonyos, n m/f
- ca bardana borda, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurro, n m alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca gaferots, n m pl alt. sin.
- ca gafets bords, n m pl alt. sin.
- ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llapassa borda, n f alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasser bord, n m alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca xiqueta, n f alt. sin.
- ca caxurrera, n f var. ling.
- ca llaparasa, n f var. ling.
- ca lleparasa, n f var. ling.
- ca rapalassa borda, n f var. ling.
- nc Xanthium strumarium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrencamonyos, n m/f
- ca bardana borda, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurro, n m alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca gaferots, n m pl alt. sin.
- ca gafets bords, n m pl alt. sin.
- ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llapassa borda, n f alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasser bord, n m alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca xiqueta, n f alt. sin.
- ca caxurrera, n f var. ling.
- ca llaparasa, n f var. ling.
- ca lleparasa, n f var. ling.
- ca rapalassa borda, n f var. ling.
- nc Xanthium strumarium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cagamuja, n f
- ca catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
- ca herba de cuca, n f alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba ratera, n f alt. sin.
- ca herba sopera, n f alt. sin.
- ca herba talpera, n f alt. sin.
- ca herba vomitòria, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca tàrrec, n m alt. sin.
- ca cagamoix, n m var. ling.
- ca cagamoixa, n f var. ling.
- ca cagamuix, n m var. ling.
- ca cagamuixa, n f var. ling.
- ca cagamutja, n f var. ling.
- ca cagamutxo, n m var. ling.
- ca cataprúcia, n f var. ling.
- ca cataprusa, n f var. ling.
- ca catapussia, n f var. ling.
- ca lletatresa, n f var. ling.
- ca lletreresa, n f var. ling.
- ca tàrtago, n m var. ling.
- nc Euphorbia lathyris L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
