Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "llavanera" dentro de todas las áreas temáticas

àrea davantera àrea davantera

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrea davantera, n f
  • es  área delantera
  • fr  avant-court
  • en  forecourt
  • en  front court

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definición
Cadascuna de les dues àrees de la pista, de 8,23 x 6,40 m, una per cada camp, formades per dos quadres de servei i delimitades per les línies laterals de servei, les línies de servei i la xarxa.
àrea davantera àrea davantera

<09 Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>, <09 Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrea davantera, n f
  • es  área delantera
  • fr  avant-court [TENNIS]
  • fr  avant-terrain [BÀDMINTON]
  • en  forecourt
  • en  frontcourt [TENNIS]

<Esport > 09 Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>, <Esport > 09 Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definición
Cadascuna de les dues àrees d'una pista de joc, una a cada camp, més pròximes a la xarxa, dividides en dues meitats iguals.

Nota

  • 1. En tennis, una àrea davantera està delimitada per les dues línies laterals de servei, la línia de servei i la xarxa. En bàdminton, per les línies laterals d'individuals o les línies laterals de dobles, la línia de servei curt i la xarxa.
  • 2. En tennis, les dues meitats de cada àrea davantera són els quadres de servei.
àrea davantera àrea davantera

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrea davantera, n f
  • es  área delantera
  • fr  avant-terrain
  • en  forecourt

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definición
Àrea del camp més propera a la xarxa, compresa entre aquesta i la línia de servei curt.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  òlbia, n f
  • ca  malva òlbia, n f alt. sin.
  • nc  Lavatera olbia L.

<Botànica > malvàcies>

agulla llanera agulla llanera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla llanera, n f
  • es  aguja lanera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

alangan alangan

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alangan
  • ar  ألانغانية
  • cy  Alangan
  • de  Alangan
  • en  Alangan
  • es  alangan
  • eu  alanganera
  • eu  alagan sin. compl.
  • fr  alangan
  • gl  alangan
  • gn  alangan
  • it  alangan
  • pt  alangan
  • zh  阿拉安语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definición
El grup etnolingüístic alangan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com mangyan, juntament amb els iraya, els tadyawan, els batangan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació alangan, que podria significar 'grup de persones de cultura poc refinada' (d'alangan, 'precarietat', 'incertesa', 'inadequat', en tagal), o provenir dels noms d'un riu i una muntanya situats a la Vall d'Alangan.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

L'alangan limita amb l'iraya, el tagal, el tadyawan i el batangan.
arada davantera arada davantera

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada davantera, n f
  • es  arado empujado
  • fr  charrue poussée
  • it  aratro ad accoppiamento anteriore
  • en  push-type plough
  • de  Frontpflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Arada acoblada a la part davantera del tractor.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

atacant central atacant central

<09 Esports de pilota > Voleibol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atacant central, n m, f
  • ca  davanter central | davantera central, n m, f
  • ca  jugador en zona 3 | jugadora en zona 3, n m, f
  • es  atacante central
  • es  delantero centro | delantera centro
  • es  jugador de la zona 3 | jugadora de la zona 3
  • fr  attaquant de centre | attaquante de centre
  • fr  avant centre
  • fr  joueur en zone 3 | joueuse en zone 3
  • en  middle attacker
  • en  middle front
  • en  player of zone 3

<Esport > 09 Esports de pilota > Voleibol>

Definición
Davanter que juga al mig de la zona d'atac.

Nota

  • L'atacant central ocupa la zona 3.
atacant dret | atacant dreta atacant dret | atacant dreta

<09 Esports de pilota > Voleibol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atacant dret | atacant dreta, n m, f
  • ca  davanter dret | davantera dreta, n m, f
  • ca  jugador en zona 2 | jugadora en zona 3, n m, f
  • es  atacante derecho, atacante derecha | atacante derecha, n m, f
  • es  delantero derecho, delantero derecha | delantera derecha, n m, f
  • es  jugador de la zona 2 | jugadora de la zona 2, n m, f
  • fr  attaquant droit | attaquante droite, n m, f
  • fr  avant droit | avant droite, n m, f
  • fr  joueur en zone 2 | joueuse en zone 2, n m, f
  • en  player of zone 2, n
  • en  right attacker, n
  • en  right front, n

<Esport > 09 Esports de pilota > Voleibol>

Definición
Atacant lateral que juga a l'extrem dret.

Nota

  • L'atacant dret ocupa la zona 2.