Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llavanera" dentro de todas las áreas temáticas
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boira pixanera, n f
- ca boira ploranera, n f sin. compl.
- ca boira roïnera, n f sin. compl.
- es niebla que moja, n f
- fr brouillard mouillant, n m
- en wet fog, n
<Enginyeria forestal>
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca boira roinera, n f
- ca boira pixanera, n f sin. compl.
- ca boira ploranera, n f sin. compl.
- es niebla meona
- es niebla que moja
- fr brouillard mouillant
- en wet fog
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>
Definición
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca boira roinera, n f
- ca boira pixanera, n f sin. compl.
- ca boira ploranera, n f sin. compl.
- es niebla meona
- es niebla que moja
- fr brouillard mouillant
- en wet fog
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bosquerola emmascarada ploranera, n f
- es reinita plañidera
- fr paruline triste
- en mourning warbler
- de Graukopf-Waldsänger
- nc Geothlypis philadelphia
- nc Oporornis philadelphia alt. sin.
<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bosquerola emmascarada ploranera, n f
- es reinita plañidera
- fr paruline triste
- en mourning warbler
- de Graukopf-Waldsänger
- nc Geothlypis philadelphia
- nc Oporornis philadelphia alt. sin.
<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets de gos, n m pl
- ca botons de ca, n m pl alt. sin.
- ca botons de gos, n m pl alt. sin.
- ca platantera, n f alt. sin.
- ca platantera bifòlia, n f alt. sin.
- ca platantera de dues fulles, n f alt. sin.
- nc Platanthera bifolia (L.) Rich.
- nc Orchis bifolia L. sin. compl.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets de gos, n m pl
- ca botons de ca, n m pl alt. sin.
- ca botons de gos, n m pl alt. sin.
- ca platantera, n f alt. sin.
- ca platantera bifòlia, n f alt. sin.
- ca platantera de dues fulles, n f alt. sin.
- nc Platanthera bifolia (L.) Rich.
- nc Orchis bifolia L. sin. compl.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>