Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "llavanera" dentro de todas las áreas temáticas

collarets collarets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  collarets, n m pl
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gardanes, n f pl alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser alpí, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  cullerets, n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Rosa pendulina L.
  • nc  Rosa alpina L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

conga havanera conga havanera

<Arts > Dansa>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conga havanera, n f
  • es  conga habanera

<Arts > Dansa>

Definición
Modalitat de conga provinent de l'Havana que neix a partir de la conga santiaguera i que ha servit de base a la conga de saló.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corner, n m
  • ca  arbre de roca, n m sin. compl.
  • ca  bec de gall, n m sin. compl.
  • ca  cornera, n f sin. compl.
  • ca  corunyer, n m sin. compl.
  • ca  mallenquera, n f sin. compl.
  • ca  perelloner, n m sin. compl.
  • ca  pomerola, n f sin. compl.
  • ca  borrinyoler, n m alt. sin.
  • ca  borrinyolera, n f alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  galluvera, n f alt. sin.
  • ca  perereta, n f alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera borda, n f alt. sin.
  • ca  pomereta borda, n f alt. sin.
  • ca  ballomera, n f var. ling.
  • ca  bellumera, n f var. ling.
  • ca  carroner, n m var. ling.
  • ca  cormiera, n f var. ling.
  • ca  corniell, n m var. ling.
  • ca  cornier, n m var. ling.
  • ca  corniera, n f var. ling.
  • ca  corniguer, n m var. ling.
  • ca  cornulier, n m var. ling.
  • ca  cornyer, n m var. ling.
  • ca  cornyera, n f var. ling.
  • ca  corronyer, n m var. ling.
  • ca  corrunyé, n m var. ling.
  • ca  curna, n f var. ling.
  • ca  cúrnia, n f var. ling.
  • ca  curnieres, n f pl var. ling.
  • ca  cúrnies, n f pl var. ling.
  • ca  curniol, n m var. ling.
  • ca  curroner, n m var. ling.
  • ca  curronyer, n m var. ling.
  • ca  currunyer, n m var. ling.
  • ca  curunyer, n m var. ling.
  • ca  gallomera, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  gallumera, n f var. ling.
  • ca  galluvas (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gayumera, n f var. ling.
  • ca  gayuvera, n f var. ling.
  • ca  guilloma, n f var. ling.
  • ca  guillomera, n f var. ling.
  • ca  guillumes, n f pl var. ling.
  • ca  llamanguera, n f var. ling.
  • ca  mallanguera, n f var. ling.
  • ca  mallerenguera, n f var. ling.
  • ca  palosanto, n m var. ling.
  • ca  villomera, n f var. ling.
  • ca  villumes, n f pl var. ling.
  • nc  Amelanchier ovalis Medik.
  • nc  Amelanchier vulgaris Moench var. ling.

<Botànica > rosàcies>

corner corner

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corner, n m
  • ca  arbre de roca, n m sin. compl.
  • ca  bec de gall, n m sin. compl.
  • ca  cornera, n f sin. compl.
  • ca  corunyer, n m sin. compl.
  • ca  mallenquera, n f sin. compl.
  • ca  perelloner, n m sin. compl.
  • ca  pomerola, n f sin. compl.
  • ca  borrinyoler, n m alt. sin.
  • ca  borrinyolera, n f alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  galluvera, n f alt. sin.
  • ca  perereta, n f alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera borda, n f alt. sin.
  • ca  pomereta borda, n f alt. sin.
  • ca  ballomera, n f var. ling.
  • ca  bellumera, n f var. ling.
  • ca  carroner, n m var. ling.
  • ca  cormiera, n f var. ling.
  • ca  corniell, n m var. ling.
  • ca  cornier, n m var. ling.
  • ca  corniera, n f var. ling.
  • ca  corniguer, n m var. ling.
  • ca  cornulier, n m var. ling.
  • ca  cornyer, n m var. ling.
  • ca  cornyera, n f var. ling.
  • ca  corronyer, n m var. ling.
  • ca  corrunyé, n m var. ling.
  • ca  curna, n f var. ling.
  • ca  cúrnia, n f var. ling.
  • ca  curnieres, n f pl var. ling.
  • ca  cúrnies, n f pl var. ling.
  • ca  curniol, n m var. ling.
  • ca  curroner, n m var. ling.
  • ca  curronyer, n m var. ling.
  • ca  currunyer, n m var. ling.
  • ca  curunyer, n m var. ling.
  • ca  gallomera, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  gallumera, n f var. ling.
  • ca  galluvas (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gayumera, n f var. ling.
  • ca  gayuvera, n f var. ling.
  • ca  guilloma, n f var. ling.
  • ca  guillomera, n f var. ling.
  • ca  guillumes, n f pl var. ling.
  • ca  llamanguera, n f var. ling.
  • ca  mallanguera, n f var. ling.
  • ca  mallerenguera, n f var. ling.
  • ca  palosanto, n m var. ling.
  • ca  villomera, n f var. ling.
  • ca  villumes, n f pl var. ling.
  • nc  Amelanchier ovalis Medik.
  • nc  Amelanchier vulgaris Moench var. ling.

<Botànica > rosàcies>

coronil·la escorpioide coronil·la escorpioide

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la escorpioide, n f
  • ca  herba de l'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  peu de pardal, n m sin. compl.
  • ca  alacranera, n f alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  enamorada, n f alt. sin.
  • ca  encega, n f alt. sin.
  • ca  encegaenamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba d'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'enamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba enamorada, n f alt. sin.
  • ca  mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  tapissot bord, n m alt. sin.
  • ca  ancega, n f var. ling.
  • ca  anemorà, n f var. ling.
  • ca  ansega enamorada, n f var. ling.
  • ca  herba de l'enamorà, n f var. ling.
  • ca  nemorà, n f var. ling.
  • ca  scorpioides, n f var. ling.
  • nc  Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coronil·la escorpioide coronil·la escorpioide

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la escorpioide, n f
  • ca  herba de l'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  peu de pardal, n m sin. compl.
  • ca  alacranera, n f alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  enamorada, n f alt. sin.
  • ca  encega, n f alt. sin.
  • ca  encegaenamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba d'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'enamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba enamorada, n f alt. sin.
  • ca  mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  tapissot bord, n m alt. sin.
  • ca  ancega, n f var. ling.
  • ca  anemorà, n f var. ling.
  • ca  ansega enamorada, n f var. ling.
  • ca  herba de l'enamorà, n f var. ling.
  • ca  nemorà, n f var. ling.
  • ca  scorpioides, n f var. ling.
  • nc  Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cròtal de Mojave cròtal de Mojave

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cròtal de Mojave, n m
  • es  cascabel llanera
  • en  Mojave rattlesnake
  • nc  Crotalus scutulatus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

cua de ventall australià cua de ventall australià

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cua de ventall australià, n m
  • es  abanico lavandera
  • fr  rhipidure hochequeue
  • en  willie wagtail
  • de  Gartenfächerschwanz
  • nc  Rhipidura leucophrys

<36.049 Ocells > Passeriformes > Ripidúrids>

cua de ventall australià cua de ventall australià

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cua de ventall australià, n m
  • es  abanico lavandera
  • fr  rhipidure hochequeue
  • en  willie wagtail
  • de  Gartenfächerschwanz
  • nc  Rhipidura leucophrys

<36.049 Ocells > Passeriformes > Ripidúrids>

cuereta africana cuereta africana

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cuereta africana, n f
  • es  lavandera africana
  • fr  bergeronnette pie
  • en  African pied wagtail
  • en  African wagtail
  • de  Witwenstelze
  • nc  Motacilla aguimp

<36.122 Ocells > Passeriformes > Motacíl·lids>