Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "lleig" dentro de todas las áreas temáticas

gitam gitam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gitam, n m
  • ca  lletimó, n m sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • es  dictamo blanco
  • es  dictamo real
  • es  fraxinela
  • es  fresnillo
  • fr  dictame
  • fr  fraxinelle
  • nc  Dictamnus hispanicus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, que creix en boscs d'alzina i de pi blanc a la terra baixa. Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores.
Planta herbàcia perenne (Dictamus albus), de la família de les rutàcies. Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals. ((lletimó))
herba fetgera herba fetgera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba flatera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Trinitat, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del cor, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pensaments, n m pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol daurat, n m alt. sin.
  • ca  viola blanca, n f alt. sin.
  • ca  viola borda, n f alt. sin.
  • ca  viola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  viola de ca, n f alt. sin.
  • ca  violer bord, n m alt. sin.
  • ca  violes de llei, n f pl alt. sin.
  • ca  violes de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  violeta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba del flato, n f var. ling.
  • ca  perceneiges, n f pl var. ling.
  • ca  plantica, n f var. ling.
  • nc  Anemone hepatica L.
  • nc  Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
  • nc  Hepatica triloba Chaix var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

herba fetgera herba fetgera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba flatera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Trinitat, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del cor, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pensaments, n m pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol daurat, n m alt. sin.
  • ca  viola blanca, n f alt. sin.
  • ca  viola borda, n f alt. sin.
  • ca  viola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  viola de ca, n f alt. sin.
  • ca  violer bord, n m alt. sin.
  • ca  violes de llei, n f pl alt. sin.
  • ca  violes de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  violeta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba del flato, n f var. ling.
  • ca  perceneiges, n f pl var. ling.
  • ca  plantica, n f var. ling.
  • nc  Anemone hepatica L.
  • nc  Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
  • nc  Hepatica triloba Chaix var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

herba pucera herba pucera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • ca  sargantona, n f var. ling.
  • ca  seragatona, n f var. ling.
  • ca  sergantana, n f var. ling.
  • ca  sergantona, n f var. ling.
  • nc  Plantago afra L.
  • nc  Plantago psyllium L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
herba pucera herba pucera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • ca  sargantona, n f var. ling.
  • ca  seragatona, n f var. ling.
  • ca  sergantana, n f var. ling.
  • ca  sergantona, n f var. ling.
  • nc  Plantago afra L.
  • nc  Plantago psyllium L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
iuris et de iure iuris et de iure

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  iuris et de iure, adj
  • ca  per llei, adj
  • es  iuris et de iure, adj
  • es  por ley, adj

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definición
Significat literal: De dret i per dret.

Nota

  • Expressió que es refereix a la presumpció jurídica que no admet prova en contra.
    Exemple: Perquè del que es tracta és de garantir allò que s'anomena voluntats implícites, és a dir, la persona fundadora va fundar sense establir específicament limitacions perquè tenia la presumpció iuris et de iure que tenia la Llei del 82, que establia limitacions a la capacitat de disposar del patronat que no es troben en l'actual llei.
jurisconsult | jurisconsulta jurisconsult | jurisconsulta

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jurisconsult | jurisconsulta, n m, f
  • ca  home de llei | dona de llei, n m, f sin. compl.
  • es  hombre de ley | mujer de ley
  • es  jurisconsulto | jurisconsulta

<Dret>

Definición
Persona docta en qüestions de dret.
laleig laleig

<Psicologia > Psicologia evolutiva>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  laleig, n m
  • es  lalación
  • es  laleo
  • fr  lallation
  • en  lalling

<Psicologia > Psicologia evolutiva>

Definición
Producció de fonemes per part dels bebès a partir del tercer mes de vida amb caràcter lúdic i sense afany comunicatiu.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  legalment, adv
  • ca  per llei, adv sin. compl.
  • es  legalmente
  • es  por ley

<Dret>

Definición
Conformement a la llei o d'una manera legal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Legalment no et poden rescindir el contracte sense compensar-te amb una indemnització.

    Ex.: Per llei et corresponen trenta-tres dies de sou per any treballat quan t'acomiaden.
leges agrariae leges agrariae

<Dret > Dret romà>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  leges agrariae, n f pl
  • ca  lleis agràries, n f pl
  • es  leyes agrarias, n f pl
  • fr  lois agraires, n f pl
  • it  leggi agrarie, n f pl

<Dret romà>