Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "lleig" dentro de todas las áreas temáticas
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gitam, n m
- ca lletimó, n m sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- es dictamo blanco
- es dictamo real
- es fraxinela
- es fresnillo
- fr dictame
- fr fraxinelle
- nc Dictamnus hispanicus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba pucera, n f
- ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
- ca saragatona, n f sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallaurador, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca herba de cremades, n f alt. sin.
- ca herba de la fam, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puça, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba pucera vera, n f alt. sin.
- ca llavor de puça, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca pucera vera, n f alt. sin.
- ca rampets, n m pl alt. sin.
- ca saragatona de llei, n f alt. sin.
- ca saragatona vera, n f alt. sin.
- ca sargantana, n f alt. sin.
- ca silive, n m alt. sin.
- ca silli, n m alt. sin.
- ca sargantona, n f var. ling.
- ca seragatona, n f var. ling.
- ca sergantana, n f var. ling.
- ca sergantona, n f var. ling.
- nc Plantago afra L.
- nc Plantago psyllium L. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
Nota
- A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba pucera, n f
- ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
- ca saragatona, n f sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallaurador, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca herba de cremades, n f alt. sin.
- ca herba de la fam, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puça, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba pucera vera, n f alt. sin.
- ca llavor de puça, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca pucera vera, n f alt. sin.
- ca rampets, n m pl alt. sin.
- ca saragatona de llei, n f alt. sin.
- ca saragatona vera, n f alt. sin.
- ca sargantana, n f alt. sin.
- ca silive, n m alt. sin.
- ca silli, n m alt. sin.
- ca sargantona, n f var. ling.
- ca seragatona, n f var. ling.
- ca sergantana, n f var. ling.
- ca sergantona, n f var. ling.
- nc Plantago afra L.
- nc Plantago psyllium L. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
Nota
- A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la iuris et de iure, adj
- ca per llei, adj
- es iuris et de iure, adj
- es por ley, adj
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definición
Nota
-
Expressió que es refereix a la presumpció jurídica que no admet prova en contra.
Exemple: Perquè del que es tracta és de garantir allò que s'anomena voluntats implícites, és a dir, la persona fundadora va fundar sense establir específicament limitacions perquè tenia la presumpció iuris et de iure que tenia la Llei del 82, que establia limitacions a la capacitat de disposar del patronat que no es troben en l'actual llei.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jurisconsult | jurisconsulta, n m, f
- ca home de llei | dona de llei, n m, f sin. compl.
- es hombre de ley | mujer de ley
- es jurisconsulto | jurisconsulta
<Dret>
Definición
<Psicologia > Psicologia evolutiva>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca laleig, n m
- es lalación
- es laleo
- fr lallation
- en lalling
<Psicologia > Psicologia evolutiva>
Definición
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca legalment, adv
- ca per llei, adv sin. compl.
- es legalmente
- es por ley
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Legalment no et poden rescindir el contracte sense compensar-te amb una indemnització.
Ex.: Per llei et corresponen trenta-tres dies de sou per any treballat quan t'acomiaden.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la leges agrariae, n f pl
- ca lleis agràries, n f pl
- es leyes agrarias, n f pl
- fr lois agraires, n f pl
- it leggi agrarie, n f pl
<Dret romà>