Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "llen��" dentro de todas las áreas temáticas

fusta de llenya fusta de llenya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  fusta de llenya, n f
  • ca  fusta de combustió, n f sin. compl.
  • es  madera de combustión
  • fr  bois à brûler
  • fr  bois de chauffage
  • en  firewood

<Fusteria > Materials > Fusta>

Definición
Fusta, com ara llenya, escapcies i encenalls, que es destina a la combustió.
fusta de llenya fusta de llenya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fusta de llenya, n f
  • ca  fusta de combustió, n f sin. compl.
  • es  madera de combustión, n f
  • fr  bois à brûler, n m
  • fr  bois de chauffage, n m
  • en  firewood, n
  • eu  sutarako egur, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

llença llença

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llença, n f
  • es  lienza

<Pesca>

Definición
Ormeig de pescar consistent en una corda llarga que es cala amb un pedrat al fons i un suro al capdamunt i que té un o més hams lligats a la part més submergida.
llença forta llença forta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llença forta, n f

<Pesca>

Definición
Ormeig de pesca consistent en un fil lligat a la punta d'una canya que surt per la borda d'una barca, que està fixa perquè cali, que porta una plomada i, per esquer, un peixet.
llença volant llença volant

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llença volant, n f

<Pesca>

Definición
Ormeig de pesca, semblant a la llença forta, sols que per esquer porta un drapet blanc o una ploma.
llenca llenca

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llenca, n f
  • es  laja
  • fr  pierre plate
  • fr  tranche
  • it  lastra
  • en  slab
  • de  Scheibe

<Gemmologia > Talles>

Definición
Tros llarg i estret de mineral o roca que s'obté en la primera etapa de la talla d'una gemma de color.

Nota

  • Després de serrar el material s'obté una superfície plana i estreta de poc gruix.
llenca llenca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llenca, n f
  • es  tira, n f
  • fr  bande de liège, n f
  • en  plank, n

<Enginyeria forestal>

llenca llenca

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  llenca, n f
  • ca  llentia, n f sin. compl.
  • es  laja

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definición
Partícula pètria de forma plana, la dimensió mínima (grossor) de la qual és inferior a 3/5 de la dimensió mitjana.
llengua de cérvol llengua de cérvol

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de cérvol, n f
  • ca  herba freixurera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  melsera, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f alt. sin.
  • ca  falguera d'avenc, n f alt. sin.
  • ca  herba cervina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la melsa, n f alt. sin.
  • ca  llengua cervina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cervo, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de serp, n f alt. sin.
  • ca  escalopendra, n f var. ling.
  • ca  falaguera d'avenc, n f var. ling.
  • ca  herba cervuna, n f var. ling.
  • ca  herba feixurera, n f var. ling.
  • ca  llengu de cer, n f var. ling.
  • ca  llengua cervuna, n f var. ling.
  • ca  llengua de cervó, n f var. ling.
  • ca  llengua de cèrvol vera, n f var. ling.
  • ca  llengua de siervo, n f var. ling.
  • nc  Phyllitis scolopendrium (L.) Newman
  • nc  Asplenium scolopendrium L. sin. compl.
  • nc  Scolopendrium officinale Sm. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>

llengua de cérvol llengua de cérvol

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de cérvol, n f
  • ca  herba freixurera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  melsera, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f alt. sin.
  • ca  falguera d'avenc, n f alt. sin.
  • ca  herba cervina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la melsa, n f alt. sin.
  • ca  llengua cervina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cervo, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de serp, n f alt. sin.
  • ca  escalopendra, n f var. ling.
  • ca  falaguera d'avenc, n f var. ling.
  • ca  herba cervuna, n f var. ling.
  • ca  herba feixurera, n f var. ling.
  • ca  llengu de cer, n f var. ling.
  • ca  llengua cervuna, n f var. ling.
  • ca  llengua de cervó, n f var. ling.
  • ca  llengua de cèrvol vera, n f var. ling.
  • ca  llengua de siervo, n f var. ling.
  • nc  Phyllitis scolopendrium (L.) Newman
  • nc  Asplenium scolopendrium L. sin. compl.
  • nc  Scolopendrium officinale Sm. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>