Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llucia" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca biscutel·la, n f
- ca herba de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- nc Biscutella L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca biscutel·la, n f
- ca herba de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- nc Biscutella L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canonges, n m pl
- ca erísim, n m alt. sin.
- ca erisimó, n m alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Albert, n f alt. sin.
- ca herba dels cantaires, n f alt. sin.
- ca herba dels cantors, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca sisimbri, n m alt. sin.
- ca sisimbri oficinal, n m alt. sin.
- ca te de canonge, n m alt. sin.
- ca te de canonges, n m alt. sin.
- ca erissim, n m var. ling.
- ca eríssim, n m var. ling.
- ca herbiana, n f var. ling.
- nc Sisymbrium officinale (L.) Scop.
- nc Erysimum officinale L. sin. compl.
- nc Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canonges, n m pl
- ca erísim, n m alt. sin.
- ca erisimó, n m alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Albert, n f alt. sin.
- ca herba dels cantaires, n f alt. sin.
- ca herba dels cantors, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca sisimbri, n m alt. sin.
- ca sisimbri oficinal, n m alt. sin.
- ca te de canonge, n m alt. sin.
- ca te de canonges, n m alt. sin.
- ca erissim, n m var. ling.
- ca eríssim, n m var. ling.
- ca herbiana, n f var. ling.
- nc Sisymbrium officinale (L.) Scop.
- nc Erysimum officinale L. sin. compl.
- nc Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m
- ca cirerer de guineu, n m sin. compl.
- es cerecino, n m
- es cerezo de Santa Lucía, n m
- fr cerisier de Sainte Lucie, n m
- en rock cherry, n
- en St. Lucie cherry, n
- nc Prunus mahaleb
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sempreviva borda, n f
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca ramell, n m sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja fematera, n f alt. sin.
- ca cassanella, n f alt. sin.
- ca fematera, n f alt. sin.
- ca flor de Corpus, n f alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca mançanella borda, n f alt. sin.
- ca perpètua borda, n f alt. sin.
- ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
- ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
- ca sempreviva itàlica, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca caçanella, n f var. ling.
- ca escaçanella, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla del bosc, n f var. ling.
- nc Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon
- nc Helichrysum angustifolium (Lam.) DC. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sempreviva borda, n f
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca ramell, n m sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja fematera, n f alt. sin.
- ca cassanella, n f alt. sin.
- ca fematera, n f alt. sin.
- ca flor de Corpus, n f alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca mançanella borda, n f alt. sin.
- ca perpètua borda, n f alt. sin.
- ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
- ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
- ca sempreviva itàlica, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca caçanella, n f var. ling.
- ca escaçanella, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla del bosc, n f var. ling.
- nc Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon
- nc Helichrysum angustifolium (Lam.) DC. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sempreviva borda, n f
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca ramell, n m sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja de l'era, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca botja fematera, n f alt. sin.
- ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de roca, n f alt. sin.
- ca camamil·ló, n m alt. sin.
- ca capsigranyera, n f alt. sin.
- ca cassanella, n f alt. sin.
- ca flor de Corpus, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca flor viva, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca herba capsotera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba del Corpus, n f alt. sin.
- ca herba fematera, n f alt. sin.
- ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
- ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
- ca maçanelles, n f pl alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca perpètua, n f alt. sin.
- ca perpètua borda, n f alt. sin.
- ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
- ca perpetuïna, n f alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
- ca salpassa, n f alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca sempreviure, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
- ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
- ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
- ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
- ca viveta, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca botja femetera, n f var. ling.
- ca caçanella, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca escaçanella, n f var. ling.
- ca herba capçotera, n f var. ling.
- ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
- ca herba femetera, n f var. ling.
- ca joca-sapos, n m/f var. ling.
- ca jocaperdius, n m/f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla borde, n f var. ling.
- ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
- ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla gorda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca mançanilleta, n f var. ling.
- ca mansanilla, n f var. ling.
- ca mansanilla borda, n f var. ling.
- ca siemprevive, n f var. ling.
- nc Helichrysum stoechas (L.) Moench
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.