Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "lunar" dentro de todas las áreas temáticas

òrgan cel·lular òrgan cel·lular

<Anatomia > Citologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  òrgan cel·lular, n m

<Anatomia > Citologia>

Definición
Part estructurada d'una cèl·lula que té a càrrec seu una funció definida, com ara el nucli, el centrosoma, etc.
accessió de lloc accessió de lloc

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accessió de lloc, n f
  • es  accesión de lugar

<Dret>

Definición
Inspecció ocular d'un terreny en litigi feta pel jutge o jutgessa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
adverbi de lloc adverbi de lloc

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adverbi de lloc, n m
  • es  adverbio de lugar
  • fr  adverbe de lieu
  • en  adverb of place

<Lingüística>

Definición
Adverbi que expressa una posició determinada en l'espai.
adverbi de lloc adverbi de lloc

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adverbi de lloc, n m
  • es  adverbio de lugar
  • fr  adverbe de lieu
  • en  place adverb

<Lingüística>

Definición
Adverbi que indica localització en l'espai (ací, aquí, etc.) o que assenyala direcció o orientació (amunt, avall, etc.).

Nota

  • Els adverbis de lloc poden pertànyer a la classe dels demostratius (ací, aquí, allí, allà), dels quantificadors (pertot, enlloc) i dels interrogatius, relatius o exclamatius (on, onsevulga). Hi ha locatius, com dins, damunt, darrere, que tenen propietats pròximes als adverbis i a les preposicions. Poden usar-se tots sols, com ocorre amb els adverbis (Deixa la roba dins), o amb un complement precedit d'una preposició, com ocorre amb els adverbis transitius (Deixa la roba dins de l'armari), però també poden regir directament el complement, com ocorre amb les vertaderes preposicions (Deixa la roba dins l'armari), i el complement pot adoptar la forma d'un possessiu (Tinc el record dins meu). En la gramàtica tradicional, se sol considerar que aquests locatius funcionen com a adverbis o preposicions, segons el context. Des d'una perspectiva diferent, també es considera que són preposicions intransitives, és a dir, preposicions que poden no explicitar el seu complement.
allenyar allenyar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  allenyar, v tr
  • es  leñar, v tr
  • fr  couper du bois, v tr
  • en  cut up for firewood (to), v tr
  • en  make into firewood (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Argyraiosas setipinnis Argyraiosas setipinnis

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Argyraiosas setipinnis
  • ca  Selene setapinnis
  • ca  Vomer setapinnis
  • ca  Zeus setapinnis
  • es  jorobado lamparosa
  • es  pez luna
  • fr  assiette atlantique
  • fr  musso atlantique
  • fr  mussolini
  • it  carango piatto
  • en  Atlantic moonfish
  • en  bristle finned moon fish
  • en  dolhrfish
  • en  shiner
  • de  atlantischer Pferdekopf
  • de  Soldtaler
  • nc  Argyraiosas setipinnis
  • nc  Selene setapinnis
  • nc  Vomer setapinnis
  • nc  Zeus setapinnis

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
arna lluna arna lluna

<Zoologia > Insectes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arna lluna, n f
  • es  mariposa luna, n f
  • fr  papillon lune, n m
  • en  luna moth, n
  • la  Actias luna

<Zoologia > Insectes>

Nota

  • Insecte de la família dels satúrnids.
autòmat cel·lular autòmat cel·lular

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  autòmat cel·lular, n m
  • es  autómata celular
  • en  cellular automaton

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>

Definición
Mètode matemàtic de simulació basat en matrius en què cada cel·la té un valor inicial, entre un conjunt conegut i limitat de valors possibles, i totes les cel·les s'avaluen i s'actualitzen simultàniament en funció del seu estat i del de les cel·les veïnes.

Nota

  • 1. El conjunt de regles que defineixen un autòmat cel·lular determina les condicions en què ha de canviar el valor d'una cel·la quan és avaluada. Per exemple, una cel·la ha de prendre un cert valor si totes les cel·les veïnes tenen aquest valor.

    2. Les successives actualitzacions, o generacions, d'un autòmat cel·lular acaben produint patrons espacials complexos.

    3. Els autòmats cel·lulars tenen nombroses aplicacions en la modelització de processos espacials, com per exemple la modelització de canvis dels usos del sòl.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
autòmat cel·lular autòmat cel·lular

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  autòmat cel·lular, n m
  • es  autómata celular
  • en  cellular automaton

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>

Definición
Mètode matemàtic de simulació basat en matrius en què cada cel·la té un valor inicial, entre un conjunt conegut i limitat de valors possibles, i totes les cel·les s'avaluen i s'actualitzen simultàniament en funció del seu estat i del de les cel·les veïnes.

Nota

  • 1. El conjunt de regles que defineixen un autòmat cel·lular determina les condicions en què ha de canviar el valor d'una cel·la quan és avaluada. Per exemple, una cel·la ha de prendre un cert valor si totes les cel·les veïnes tenen aquest valor.

    2. Les successives actualitzacions, o generacions, d'un autòmat cel·lular acaben produint patrons espacials complexos.

    3. Els autòmats cel·lulars tenen nombroses aplicacions en la modelització de processos espacials, com per exemple la modelització de canvis dels usos del sòl.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
autòmat cel·lular autòmat cel·lular

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  autòmat cel·lular, n m
  • es  autómata celular
  • en  cellular automaton

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>

Definición
Mètode matemàtic de simulació basat en matrius en què cada cel·la té un valor inicial, entre un conjunt conegut i limitat de valors possibles, i totes les cel·les s'avaluen i s'actualitzen simultàniament en funció del seu estat i del de les cel·les veïnes.

Nota

  • 1. El conjunt de regles que defineixen un autòmat cel·lular determina les condicions en què ha de canviar el valor d'una cel·la quan és avaluada. Per exemple, una cel·la ha de prendre un cert valor si totes les cel·les veïnes tenen aquest valor.

    2. Les successives actualitzacions, o generacions, d'un autòmat cel·lular acaben produint patrons espacials complexos.

    3. Els autòmats cel·lulars tenen nombroses aplicacions en la modelització de processos espacials, com per exemple la modelització de canvis dels usos del sòl.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8