Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "magrana" dentro de todas las áreas temáticas

flor d'avellana flor d'avellana

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor d'avellana, n f
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agret bo, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  agrets de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  aspre, n m alt. sin.
  • ca  aspres, n m pl alt. sin.
  • ca  avellaneta, n f alt. sin.
  • ca  avellanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  canari, n m alt. sin.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  caramelles, n f pl alt. sin.
  • ca  fel i vinagre, n m/f alt. sin.
  • ca  magret, n m alt. sin.
  • ca  magreta, n f alt. sin.
  • ca  pa amb peixet, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  trèvols, n m pl alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  agrios, n m pl var. ling.
  • ca  agrítol, n m var. ling.
  • ca  grítol, n m var. ling.
  • ca  minxonària, n f var. ling.
  • ca  pam peixet, n m var. ling.
  • ca  vellanetes, n f pl var. ling.
  • nc  Oxalis pes-caprae L.
  • nc  Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

flux migratori flux migratori

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  flux migratori, n m
  • ca  corrent migratori, n m sin. compl.
  • es  corriente de migración
  • es  corriente migratoria
  • es  flujo migratorio
  • fr  flux migratoire
  • it  flusso migratorio
  • en  migrant flow
  • en  migration flow
  • en  migratory flow
  • ar  تدفق الهجرة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions>

Definición
Nombre de persones que es desplacen d'un país a un altre per a establir-s'hi durant un període determinat.
frare de les faveres frare de les faveres

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare de les faveres, n m
  • ca  espàrrec de favera, n m sin. compl.
  • ca  malespàrrec, n m sin. compl.
  • ca  matafaves, n f sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  espàrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrec de favera, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  filoses, n f pl alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare de faveres, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba frarera, n f alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  matafrares, n m/f alt. sin.
  • ca  piu de gos, n m alt. sin.
  • ca  flare, n m var. ling.
  • ca  mal espàrec, n m var. ling.
  • nc  Orobanche crenata Forssk.
  • nc  Orobanche pruinosa Lapeyr. var. ling.
  • nc  Orobanche speciosa DC. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

frare de les faveres frare de les faveres

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare de les faveres, n m
  • ca  espàrrec de favera, n m sin. compl.
  • ca  malespàrrec, n m sin. compl.
  • ca  matafaves, n f sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  espàrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrec de favera, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  filoses, n f pl alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare de faveres, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba frarera, n f alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  matafrares, n m/f alt. sin.
  • ca  piu de gos, n m alt. sin.
  • ca  flare, n m var. ling.
  • ca  mal espàrec, n m var. ling.
  • nc  Orobanche crenata Forssk.
  • nc  Orobanche pruinosa Lapeyr. var. ling.
  • nc  Orobanche speciosa DC. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

herba de Noè herba de Noè

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè herba de Noè

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

illa illa

<Construcció > Urbanisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  illa, n f
  • es  manzana
  • fr  pâté
  • fr  pâté de maisons
  • it  caseggiato
  • en  block
  • de  Häuserblock

<Construcció > Urbanisme>

Definición
Cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  illa, n f
  • es  manzana
  • fr  pâté
  • en  houses block
  • de  Häuserblock

<Construcció>

illa illa

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  illa, n f
  • es  manzana
  • en  block

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Edifici o conjunt d'edificis contigus d'una població separats per carrers o places.
illa censal illa censal

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  illa censal, n f
  • es  manzana censal
  • en  census block

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Informació geogràfica>

Definición
Unitat territorial mínima per a la realització de censos de població, limitada al sòl urbà i coincident amb una illa física delimitada per carrers o altres límits, físics o convencionals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8