Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "magrana" dentro de todas las áreas temáticas

magraneta borda magraneta borda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraneta borda, n f
  • ca  neòtia, n f alt. sin.
  • ca  niu d'au, n m alt. sin.
  • ca  niu d'ocell, n m alt. sin.
  • ca  nius d'ocell, n m pl alt. sin.
  • nc  Neottia nidus-avis (L.) Rich.

<Botànica > orquidàcies>

magraneta borda magraneta borda

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraneta borda, n f
  • ca  neòtia, n f alt. sin.
  • ca  niu d'au, n m alt. sin.
  • ca  niu d'ocell, n m alt. sin.
  • ca  nius d'ocell, n m pl alt. sin.
  • nc  Neottia nidus-avis (L.) Rich.

<Botànica > orquidàcies>

magraneta de corb magraneta de corb

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraneta de corb, n f
  • ca  cagalló de frare, n m alt. sin.
  • ca  carall de frare, n m alt. sin.
  • ca  carall de llop, n m alt. sin.
  • ca  cagalló de flare, n m var. ling.
  • ca  carall de flare, n m var. ling.
  • nc  Cynomorium coccineum L.

<Botànica > cinomoriàcies>

magraneta de corb magraneta de corb

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraneta de corb, n f
  • ca  cagalló de frare, n m alt. sin.
  • ca  carall de frare, n m alt. sin.
  • ca  carall de llop, n m alt. sin.
  • ca  cagalló de flare, n m var. ling.
  • ca  carall de flare, n m var. ling.
  • nc  Cynomorium coccineum L.

<Botànica > cinomoriàcies>

magresa patològica magresa patològica

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  magresa patològica, n f
  • es  delgadez patológica, n f
  • fr  maigreur pathologique, n f
  • en  pathological thinness, n

<Infermeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maire, n f
  • ca  abadeget, n m sin. compl.
  • ca  bacallaret, n m sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  lluça, n f sin. compl.
  • ca  llúcera, n f sin. compl.
  • ca  mairona [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  mare de lluç, n f sin. compl.
  • ca  mare del lluç, n f sin. compl.
  • ca  peix de brom, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  pixota, n f sin. compl.
  • ca  tabanc, n m sin. compl.
  • ca  bacalada, n f var. ling.
  • ca  llúçara, n f var. ling.
  • ca  llucera, n f var. ling.
  • ca  llúçera, n f var. ling.
  • ca  llusa, n f var. ling.
  • ca  llússara, n f var. ling.
  • ca  maira, n f var. ling.
  • ca  mara del llus, n f var. ling.
  • ca  peix rey, n m var. ling.
  • ca  peixrey, n m var. ling.
  • ca  pejerey, n m var. ling.
  • ca  pex-reg, n m var. ling.
  • ca  tabanc, n m var. ling.
  • ca  veny, n m var. ling.
  • nc  Micromesistius poutassou
  • nc  Gadus poutassou var. ling.
  • nc  Merlangus poutassou var. ling.
  • es  bacaladilla
  • fr  merlan bleu
  • fr  poutassou
  • en  blue whiting

<Peixos > Gàdids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maire, n f
  • ca  abadeget, n m sin. compl.
  • ca  bacallaret, n m sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  lluça, n f sin. compl.
  • ca  llúcera, n f sin. compl.
  • ca  mairona [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  mare de lluç, n f sin. compl.
  • ca  mare del lluç, n f sin. compl.
  • ca  peix de brom, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  pixota, n f sin. compl.
  • ca  tabanc, n m sin. compl.
  • ca  bacalada, n f var. ling.
  • ca  llúçara, n f var. ling.
  • ca  llucera, n f var. ling.
  • ca  llúçera, n f var. ling.
  • ca  llusa, n f var. ling.
  • ca  llússara, n f var. ling.
  • ca  maira, n f var. ling.
  • ca  mara del llus, n f var. ling.
  • ca  peix rey, n m var. ling.
  • ca  peixrey, n m var. ling.
  • ca  pejerey, n m var. ling.
  • ca  pex-reg, n m var. ling.
  • ca  tabanc, n m var. ling.
  • ca  veny, n m var. ling.
  • nc  Micromesistius poutassou
  • nc  Gadus poutassou var. ling.
  • nc  Merlangus poutassou var. ling.
  • es  bacaladilla
  • fr  merlan bleu
  • fr  poutassou
  • en  blue whiting

<Peixos > Gàdids>

malià | maliana malià | maliana

<Geografia > Geografia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  malià | maliana, n m, f
  • es  malí, n m, f
  • es  maliense, n m, f
  • fr  Malien | Malienne, n m, f
  • it  maliano | maliana, n m, f
  • en  Malian, n

<Geografia > Geografia humana>

Definición
Habitant de Mali.
manyà | manyana manyà | manyana

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  manyà | manyana, n m, f
  • es  cerrajero | cerrajera, n m, f
  • fr  serrurier | serrurière, n m, f
  • en  locksmith, n
  • de  Schlosser, n m

<Enginyeria>

maranao maranao

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  maranao
  • ca  hiloona sin. compl.
  • ca  lanon sin. compl.
  • ca  maranaw sin. compl.
  • ca  ranao sin. compl.
  • ar  ماراناو
  • cy  Maranao
  • cy  Hiloona sin. compl.
  • cy  Lanon sin. compl.
  • cy  Maranaw sin. compl.
  • cy  Ranao sin. compl.
  • de  Maranao
  • de  Maranaw sin. compl.
  • de  Ranao sin. compl.
  • en  Maranao
  • en  Hiloona sin. compl.
  • en  Lanon sin. compl.
  • en  Maranaw sin. compl.
  • en  Ranao sin. compl.
  • es  maranao
  • es  ilanun sin. compl.
  • es  lanao sin. compl.
  • es  maranaw sin. compl.
  • es  ranao sin. compl.
  • eu  maranaoera
  • eu  hiloona sin. compl.
  • eu  lanon sin. compl.
  • eu  maranao sin. compl.
  • eu  maranaw sin. compl.
  • eu  ranao sin. compl.
  • fr  maranao
  • fr  hiloona sin. compl.
  • fr  lanon sin. compl.
  • fr  maranaw sin. compl.
  • fr  ranao sin. compl.
  • gl  maranao
  • gl  hiloona sin. compl.
  • gl  lanon sin. compl.
  • gl  maranaw sin. compl.
  • gl  ranao sin. compl.
  • gn  maranao
  • gn  hiloona sin. compl.
  • gn  lanon sin. compl.
  • gn  maranaw sin. compl.
  • gn  ranao sin. compl.
  • it  maranao
  • it  hiloona sin. compl.
  • it  lanon sin. compl.
  • it  maranaw sin. compl.
  • it  ranao sin. compl.
  • pt  maranao
  • pt  hiloona sin. compl.
  • pt  lanon sin. compl.
  • pt  maranaw sin. compl.
  • pt  ranao sin. compl.
  • zh  马拉瑙语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>

Definición
Els maranao són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao i un dels majors grups de les Filipines que professen l'Islam. El terme maranao significa 'gent del llac' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional se situa a la regió del llac Lanao, el més gran de Mindanao i el segon de les Filipines.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.

La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).

El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.

Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.