Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri groc, n m
ca coltell groc, n m sin. compl.
ca espadella, n f sin. compl.
ca garitjol groc, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca balca, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca bova ampla, n f alt. sin.
ca bova bavosa, n f alt. sin.
ca bova de gatjol, n f alt. sin.
ca bova de les cadires, n f alt. sin.
ca bova granotera, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol groc, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri de rec, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca milfulls, n f alt. sin.
ca contell groc, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol groc, n m var. ling.
ca ginjol groc, n m var. ling.
nc Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri groc, n m
ca coltell groc, n m sin. compl.
ca espadella, n f sin. compl.
ca garitjol groc, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca balca, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca bova ampla, n f alt. sin.
ca bova bavosa, n f alt. sin.
ca bova de gatjol, n f alt. sin.
ca bova de les cadires, n f alt. sin.
ca bova granotera, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol groc, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri de rec, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca milfulls, n f alt. sin.
ca contell groc, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol groc, n m var. ling.
ca ginjol groc, n m var. ling.
nc Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca llobarro al forn amb verduretes i oli de regalèssia
es lubina al horno con verduritas y aceite de regaliz
fr bar au four aux petits légumes et à l'huile de réglisse
it spigola al forno con verdurine ed olio di liquirizia
en baked sea bass with tiny vegetables and liquorice oil
de Wolfsbarsch aus dem Ofen mit Gemüse und Lakritzöl

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mabre, n m
ca mabres, n m pl sin. compl.
ca mabret, n m sin. compl.
ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
ca mabró [petit], n m sin. compl.
ca marbre, n m sin. compl.
ca mabra, n f var. ling.
ca mábre, n m var. ling.
ca mabritjol [cria], n m var. ling.
ca mabritjol [jove], n m var. ling.
ca màrbol, n m var. ling.
ca màrmol, n m var. ling.
nc Lithognathus mormyrus
nc Lithognatus mormyrus var. ling.
nc Pagellus mormyrus var. ling.
nc Sparus Mormyrus var. ling.
es erla
es herrera
es mabra
es mármol
es terrera
fr marbré
en striped seabream

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mabre, n m
ca mabres, n m pl sin. compl.
ca mabret, n m sin. compl.
ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
ca mabró [petit], n m sin. compl.
ca marbre, n m sin. compl.
ca mabra, n f var. ling.
ca mábre, n m var. ling.
ca mabritjol [cria], n m var. ling.
ca mabritjol [jove], n m var. ling.
ca màrbol, n m var. ling.
ca màrmol, n m var. ling.
nc Lithognathus mormyrus
nc Lithognatus mormyrus var. ling.
nc Pagellus mormyrus var. ling.
nc Sparus Mormyrus var. ling.
es erla
es herrera
es mabra
es mármol
es terrera
fr marbré
en striped seabream

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mabritjol, n m

Nota

Forma juvenil del mabre (Lithognathus mormyrus).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "magritxol" dentro de todas las áreas temáticas

Nota