Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "manta" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  flassada, n f
  • ca  manta, n f
  • es  manta
  • fr  couverture
  • fr  couverture du lit
  • en  blanket

<Roba de casa>

Definición
Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb lligats i colors diversos, que s'usa com a abrigall en el llit.

Nota

  • La flassada, a diferència de la manta, és sempre quadrangular i únicament s'usa com a abrigall en el llit.
manta manta

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • es  manta
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel
  • nc  Cephaloptera massena
  • nc  Mobula mobular

<Peixos>

Definición
Nom donat a diverses espècies de peixos de la família dels mobúlids, de grans dimensions, amb disc romboidal i aletes cefàliques en forma de banya.
manta manta

<Protecció civil > Bombers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  manta, n f
  • es  manta

<Bombers > Recursos > Material operatiu>

Definición
Peça teixida de llana, cotó o fibres sintètiques utilitzada per a abrigar ferits.
manta manta

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  manta, n f
  • es  manta, n f
  • fr  couverture, n f
  • pt  cobertor, n m
  • pt  manta, n f
  • en  blanket, n

<Grans Magatzems > Seccions > Roba blanca>

manta manta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  manta
  • ca  anta sin. compl.
  • ca  banta sin. compl.
  • ca  bantakpa sin. compl.
  • ca  menta sin. compl.
  • cod  kisam
  • cod  tinta
  • de  Manta
  • de  Anta sin. compl.
  • de  Banta sin. compl.
  • de  Bantakpa sin. compl.
  • de  Menta sin. compl.
  • en  Manta
  • en  Anta sin. compl.
  • en  Banta sin. compl.
  • en  Bantakpa sin. compl.
  • en  Menta sin. compl.
  • es  manta
  • es  anta sin. compl.
  • es  banta sin. compl.
  • es  bantakpa sin. compl.
  • es  menta sin. compl.
  • eu  manta
  • eu  anta sin. compl.
  • eu  banta sin. compl.
  • eu  bantakpa sin. compl.
  • eu  menta sin. compl.
  • fr  manta
  • fr  anta sin. compl.
  • fr  banta sin. compl.
  • fr  bantakpa sin. compl.
  • fr  menta sin. compl.
  • gl  manta
  • gl  anta sin. compl.
  • gl  banta sin. compl.
  • gl  bantakpa sin. compl.
  • gl  menta sin. compl.
  • it  manta
  • it  anta sin. compl.
  • it  banta sin. compl.
  • it  bantakpa sin. compl.
  • it  menta sin. compl.
  • nl  Manta
  • nl  Anta sin. compl.
  • nl  Banta sin. compl.
  • nl  Bantakpa sin. compl.
  • nl  Menta sin. compl.
  • pt  manta
  • pt  anta sin. compl.
  • pt  banta sin. compl.
  • pt  bantakpa sin. compl.
  • pt  menta sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental>, <Àfrica > Camerun>

Definición
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.

La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.

Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.

Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  àguila marina, n f sin. compl.
  • ca  mantell, n m sin. compl.
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • ca  peix de Moisès, n m sin. compl.
  • ca  rajada manta, n f sin. compl.
  • ca  manto, n m var. ling.
  • ca  massena, n f var. ling.
  • nc  Mobula mobular
  • nc  Cephaloptera edentula var. ling.
  • nc  Cephaloptera giorna var. ling.
  • nc  Cephaloptera massena var. ling.
  • nc  Cephaloptera mediterranea var. ling.
  • nc  Manta birrostris var. ling.
  • es  manta, n f
  • es  rayón, n m
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • fr  mante méditerranéenne
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel

<Rajades i milanes > Mobúlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  àguila marina, n f sin. compl.
  • ca  mantell, n m sin. compl.
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • ca  peix de Moisès, n m sin. compl.
  • ca  rajada manta, n f sin. compl.
  • ca  manto, n m var. ling.
  • ca  massena, n f var. ling.
  • nc  Mobula mobular
  • nc  Cephaloptera edentula var. ling.
  • nc  Cephaloptera giorna var. ling.
  • nc  Cephaloptera massena var. ling.
  • nc  Cephaloptera mediterranea var. ling.
  • nc  Manta birrostris var. ling.
  • es  manta, n f
  • es  rayón, n m
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • fr  mante méditerranéenne
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel

<Rajades i milanes > Mobúlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  manta, n m
  • en  manta, n

<Art i arquitectura>

Definición
Vestit de cotó o de llana de les dones natives nord-americanes de la zona sud-oest, principalment de les comunitats navajos i pueblos, com els hopis i els zunis, sovint, ricament brodat al llarg del voraviu, i emprat en cerimònies com la dansa de les papallones.
peix guitarra peix guitarra

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peix guitarra, n m
  • ca  guitarra, n f sin. compl.
  • ca  manta, n f sin. compl.
  • ca  peix guitarra petit, n m sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • nc  Rhinobatos rhinobatos
  • nc  Rhinobatos rhinobatus var. ling.
  • nc  Rhinobatos rinobatus var. ling.
  • nc  Rhinobatus columnae var. ling.
  • nc  Rhinobatus panduratus var. ling.
  • es  guitarra
  • es  guitarra común
  • es  rayón, n m
  • es  testudo, n m
  • fr  guitare
  • fr  poisson-guitare commun
  • it  pesce chitarra
  • en  common guitarfish
  • en  lengthened shape
  • de  Glattrochen

<Rajades i milanes > Rinobàtids>

peix guitarra peix guitarra

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peix guitarra, n m
  • ca  guitarra, n f sin. compl.
  • ca  manta, n f sin. compl.
  • ca  peix guitarra petit, n m sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • nc  Rhinobatos rhinobatos
  • nc  Rhinobatos rhinobatus var. ling.
  • nc  Rhinobatos rinobatus var. ling.
  • nc  Rhinobatus columnae var. ling.
  • nc  Rhinobatus panduratus var. ling.
  • es  guitarra
  • es  guitarra común
  • es  rayón, n m
  • es  testudo, n m
  • fr  guitare
  • fr  poisson-guitare commun
  • it  pesce chitarra
  • en  common guitarfish
  • en  lengthened shape
  • de  Glattrochen

<Rajades i milanes > Rinobàtids>