Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "mare" dentro de todas las áreas temáticas

baré baré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baré
  • ca  ibini sin. compl.
  • cod  balé
  • ar  بارية
  • cy  Baré
  • cy  Ibini sin. compl.
  • de  Baré
  • de  Ibini sin. compl.
  • en  Baré
  • en  Ibini sin. compl.
  • en  Ihini sin. compl.
  • es  baré
  • es  ibini sin. compl.
  • eu  bareera
  • eu  ibini sin. compl.
  • fr  baré
  • fr  ibini sin. compl.
  • gn  vare
  • gn  ivini sin. compl.
  • it  baré
  • it  ibini sin. compl.
  • ja  バレ語
  • ja  イビニ語 sin. compl.
  • nl  Baré
  • nl  Ibini sin. compl.
  • pt  baré
  • pt  ibini sin. compl.
  • ru  Баре
  • ru  Ибини sin. compl.
  • zh  巴勒语
  • zh  伊比尼 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela>

Definición
El baré està estretament emparentat amb llengües arawaks del Rio Negro, com ara el guarequena, el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripaco. Va ser la llengua més important de la zona alta del Rio Negro fins a principi del segle XX. Cobria una gran extensió al llarg del riu.

Com a conseqüència del contacte prolongat amb colonitzadors i missioners, els barés han abandonat la llengua pròpia en favor del nheengatú; en les darreres dècades, a més, parlen espanyol i portuguès segons la zona. Els barés ja consideren el nheengatú com la llengua pròpia i com un signe d'identitat cultural.

Segons algunes fonts, l'any 1988 hi havia 23 individus d'edat avançada que encara parlaven la llengua baré habitualment. Per a d'altres, el darrer parlant va morir el 1995 (vegeu Endangered Languages in South America). L'obra de referència sobre el baré és la gramàtica d'Alexandra Aikhenvald (Baré, 1995, Munich, Lincom Europa).
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calambuc, n m
  • es  árbol de María
  • es  baría
  • es  cachicamo
  • es  calabá
  • es  calambuco
  • es  dalmaire
  • es  galbá
  • es  malagueta
  • es  mara
  • es  María
  • es  palo María
  • fr  bois Marie
  • fr  dalmagre
  • fr  dalmarie
  • fr  damage
  • nc  Calophyllum calaba
  • nc  Calophyllum jacquinii

<Botànica>

coixí d'agulles coixí d'agulles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates, n m alt. sin.
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin.
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorda rates, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • ca  maro, n m var. ling.
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling.
  • nc  Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

coixí d'agulles coixí d'agulles

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates, n m alt. sin.
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin.
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorda rates, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • ca  maro, n m var. ling.
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling.
  • nc  Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

coixí d'agulles coixí d'agulles

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates blanc, n m sin. compl.
  • es  hierba del papa, n f
  • es  hierba fuerte, n f
  • es  maro, n m
  • fr  herbe aux chats, n f
  • nc  Teucrium marum

<Enginyeria forestal>

crina crina

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crina, n f
  • ca  crinera, n f sin. compl.
  • es  crin
  • fr  crinière
  • en  crest
  • en  mane

<Hípica > Anatomia del cavall>

Definición
Conjunt de crins del bescoll del cavall.
crinera crinera

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  crinera, n f
  • ca  cabellera, n f sin. compl.
  • ca  crina, n f sin. compl.
  • es  crin
  • fr  crinière
  • en  mane

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

crinera crinera

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  crinera, n f
  • ca  cabellera, n f sin. compl.
  • ca  crina, n f sin. compl.
  • es  crin
  • fr  crinière
  • en  mane

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

estació estació

<Transports > Transport ferroviari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estació, n f
  • es  estación
  • fr  gare
  • en  station

<Transport ferroviari>

Definición
Dependència d'una línia on hi ha instal·lats senyals de cantonament i de protecció, on es poden realitzar maniobres, i en la qual hi ha, com a mínim, un agent de circulació que pot intervenir en la regulació del tràfic.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estri, n m
  • es  herramienta, n f
  • es  utensilio, n m
  • fr  outil, n m
  • fr  ustensile, n m
  • en  gear, n
  • en  implement, n
  • en  ware, n
  • de  Werkzeug, n n

<Enginyeria>