Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "marjada" dentro de todas las áreas temáticas

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura negra, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mollereta, n f sin. compl.
  • ca  mostel, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  capellan, n m var. ling.
  • ca  mollareta, n f var. ling.
  • ca  mollera borda, n f var. ling.
  • ca  mollera inglesa, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus mediterraneus
  • nc  Motella fusca var. ling.
  • nc  Motella maculata var. ling.
  • nc  Motella mediterranea var. ling.
  • es  barbada
  • es  bertorella
  • fr  motelle de Méditerranée
  • en  shore rockling

<Peixos > Gàdids>

carelià carelià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  carelià
  • ca  ingrià sin. compl.
  • ca  livià sin. compl.
  • ca  ludià sin. compl.
  • cod  karjala
  • ar  الكرجلية
  • cy  Careleg
  • de  Karelisch
  • de  Ischorisch sin. compl.
  • de  Livisch sin. compl.
  • de  Lüdisch sin. compl.
  • en  Karelian
  • en  Ingrian sin. compl.
  • en  Livvi sin. compl.
  • en  Ludic sin. compl.
  • es  careliano
  • eu  kareliera
  • fr  carélien
  • fr  ingrien sin. compl.
  • fr  livwi sin. compl.
  • fr  lude sin. compl.
  • gl  careliano
  • gl  ingriano sin. compl.
  • gl  liviano sin. compl.
  • gl  ludiano sin. compl.
  • gn  kareliáno
  • gn  íngrio sin. compl.
  • gn  liviáno sin. compl.
  • gn  ludiáno sin. compl.
  • it  careliano
  • it  ingrico sin. compl.
  • it  livoniano sin. compl.
  • it  ludico sin. compl.
  • ja  カレリア語
  • ja  リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
  • nl  Karelisch
  • nl  Ingrisch sin. compl.
  • nl  Lijfs sin. compl.
  • nl  Lydisch sin. compl.
  • oc  carelian
  • oc  ingrian sin. compl.
  • oc  livian sin. compl.
  • oc  ludian sin. compl.
  • pt  carélio
  • pt  ingriano sin. compl.
  • pt  liviano sin. compl.
  • pt  ludiano sin. compl.
  • ru  Карельский язык
  • ru  Ижорский sin. compl.
  • ru  Людиковский sin. compl.
  • ru  Ливвиковский sin. compl.
  • sw  Karelian
  • sw  Ingrian sin. compl.
  • sw  Livvi sin. compl.
  • sw  Ludic sin. compl.
  • tmh  Takarelyat
  • tmh  taingriyat sin. compl.
  • tmh  Talivyat sin. compl.
  • tmh  taludyta sin. compl.
  • zh  卡雷利亚诺语

<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Àsia > Rússia>

Definición
Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.

Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
carnada carnada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carnada, n f

<Pesca>

Definición
Esquer fet de carn de peix.
carregada carregada

<Esport > Halterofília>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  carregada, n f
  • es  cargada
  • fr  épaulé
  • en  clean

<Esport > Halterofília>

Definición
Primera fase del moviment de dos temps, consistent a portar l'halter de la tarima fins a l'altura de lesclavícules.
carregada carregada

<06 Halterofília>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  carregada, n f
  • es  cargada
  • fr  épaulé
  • en  clean

<Esport > 06 Halterofília>

Definición
Fase primera d'un dos temps, corresponent al moviment de l'aixecador de portar els halters des de la tarima fins a l'altura de les clavícules.
casa aparellada casa aparellada

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  casa aparellada, n f
  • ca  casa bessona, n f sin. compl.
  • es  casa pareada
  • fr  maison jumelée
  • en  semi-detached house
  • en  twin house

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>

Definición
Casa unida a una altra d'idèntica o semblant per una paret lateral.
casa aparellada casa aparellada

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  casa aparellada, n f
  • ca  casa bessona, n f sin. compl.
  • es  casa pareada
  • fr  maison jumelée
  • en  semi-detached house
  • en  twin house
  • de  Doppelhaus

<Construcció>

casa aparellada casa aparellada

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  casa aparellada, n f
  • ca  casa bessona, n f sin. compl.
  • es  casa pareada
  • en  semi-detached house
  • en  twin house

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Casa unida a una altra d'idèntica o semblant per una paret lateral.
clavellada clavellada

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellada, n f
  • ca  clavellada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada jaspiada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ordinària, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Raja undulata
  • nc  Raia mosaica var. ling.
  • nc  Raia undulata var. ling.
  • nc  Raja (Raja) undulata var. ling.
  • nc  Raja mosaica var. ling.
  • es  raya mosaica
  • es  raya mosaico
  • fr  raie brunette
  • en  undulate ray

<Rajades i milanes > Raids>

clavellada clavellada

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellada, n f
  • ca  clavellada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada jaspiada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ordinària, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Raja undulata
  • nc  Raia mosaica var. ling.
  • nc  Raia undulata var. ling.
  • nc  Raja (Raja) undulata var. ling.
  • nc  Raja mosaica var. ling.
  • es  raya mosaica
  • es  raya mosaico
  • fr  raie brunette
  • en  undulate ray

<Rajades i milanes > Raids>