Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "marraix" dentro de todas las áreas temáticas
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marraix, n m
- ca llúdria, n f sin. compl.
- es marrajo sardinero
- fr requin-taupe commun
- fr taupe commun
- en porbeagle
- nc Lamna nasus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marraix, n m
- ca llúdria, n f sin. compl.
- ca nas llarg, n m sin. compl.
- ca tauró, n m sin. compl.
- ca tigre de mar, n m sin. compl.
- ca lama, n m var. ling.
- ca lamia, n f var. ling.
- ca lludria, n f var. ling.
- ca maratxa, n f var. ling.
- ca maraxo, n m var. ling.
- ca naz llarg, n m var. ling.
- ca tauló, n m var. ling.
- nc Lamna nasus
- nc Isurus cornubicus var. ling.
- nc Lamma nasus var. ling.
- nc Lamna cornubica var. ling.
- nc Squalus cornubica var. ling.
- es cailón, n m
- es marrajo, n m
- es marrajo sardinero
- fr requin-taupe commun
- fr taupe commun
- en porbeagle
<Taurons > Làmnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marraix, n m
- ca llúdria, n f sin. compl.
- ca nas llarg, n m sin. compl.
- ca tauró, n m sin. compl.
- ca tigre de mar, n m sin. compl.
- ca lama, n m var. ling.
- ca lamia, n f var. ling.
- ca lludria, n f var. ling.
- ca maratxa, n f var. ling.
- ca maraxo, n m var. ling.
- ca naz llarg, n m var. ling.
- ca tauló, n m var. ling.
- nc Lamna nasus
- nc Isurus cornubicus var. ling.
- nc Lamma nasus var. ling.
- nc Lamna cornubica var. ling.
- nc Squalus cornubica var. ling.
- es cailón, n m
- es marrajo, n m
- es marrajo sardinero
- fr requin-taupe commun
- fr taupe commun
- en porbeagle
<Taurons > Làmnids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca solraig, n m
- ca marraix, n m sin. compl.
- ca salroig, n m sin. compl.
- es marrajo
- es marrajo dientudo
- fr requin-taupe bleu
- fr taupe bleu
- en short fin mako
- nc Isurus oxyrinchus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca solraig, n m
- ca marraix, n m sin. compl.
- ca salroig, n m sin. compl.
- ca solraig ver, n m sin. compl.
- ca tauró, n m sin. compl.
- ca sobreig, n m var. ling.
- ca solratj, n m var. ling.
- ca solreig, n m var. ling.
- ca soltraig, n m var. ling.
- nc Isurus oxyrinchus
- nc Isurus spallanzanii var. ling.
- nc Oxyrhina spallanzanii var. ling.
- es cazón, n m
- es marrajo, n m
- es marrajo dientudo
- es marrajo dientuso
- es tollo, n m
- fr requin-taupe bleu
- fr taupe bleu
- fr taupe bleue
- en short fin mako
- en shortfin mako
<Taurons > Làmnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca solraig, n m
- ca marraix, n m sin. compl.
- ca salroig, n m sin. compl.
- ca solraig ver, n m sin. compl.
- ca tauró, n m sin. compl.
- ca sobreig, n m var. ling.
- ca solratj, n m var. ling.
- ca solreig, n m var. ling.
- ca soltraig, n m var. ling.
- nc Isurus oxyrinchus
- nc Isurus spallanzanii var. ling.
- nc Oxyrhina spallanzanii var. ling.
- es cazón, n m
- es marrajo, n m
- es marrajo dientudo
- es marrajo dientuso
- es tollo, n m
- fr requin-taupe bleu
- fr taupe bleu
- fr taupe bleue
- en short fin mako
- en shortfin mako
<Taurons > Làmnids>
