Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "membrar" dentro de todas las áreas temáticas

analogia de la membrana analogia de la membrana

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  analogia de la membrana, n f
  • es  analogía de la membrana
  • en  membrane analogy

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definición
Analogia entre la distribució de les tensions que suporta una membrana i les produïdes per l'esforç de torsió sobre una secció transversal d'una barra.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anomenar, v tr
  • ca  apel·lar, v tr sin. compl.
  • es  apelar
  • es  nombrar

<Dret públic>

Definición
Esmentar pel seu nom.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Durant la conferència, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat, van anomenar-lo tres vegades.

    Ex.: En la presa de decisió, la junta l'ha apel·lat diverses vegades.
anomenar anomenar

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Fuente de la imagen del término

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  anomenar, v tr
  • es  nombrar
  • fr  nommer
  • en  name, to

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definición
Donar nom a un producte, un servei, una empresa o a altres referents.
aracnoide aracnoide

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  aracnoide, n f
  • ca  membrana aracnoide, n f sin. compl.
  • es  aracnoides
  • es  membrana aracnoidea
  • en  arachnoid
  • en  arachnoid membrane
  • TA  arachnoidea mater

<Anatomia>

areng del Bàltic areng del Bàltic

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  areng del Bàltic, n m
  • es  arenque del Báltico, n m
  • en  Baltic herring, n
  • nc  Clupea harengus membras

<Zoologia > Peixos>

Definición
Peix de la família dels clupeids.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aumolls, n m pl
  • ca  herba de les ulleres, n f alt. sin.
  • ca  herba de llunetes, n f alt. sin.
  • ca  llunetes de sembrat, n f pl alt. sin.
  • ca  irbianas, n f pl var. ling.
  • nc  Biscutella auriculata L. subsp. auriculata

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que aumolls (forma recollida a l'Urgell) és una variant de molls 'ins­trument en forma de tisores, adequat per a llevar brases d'un foc', nom motivat per la semblança de les silícules de la planta amb uns molls. Paral·lelament, per la semblança amb unes ulleres sorgeix el gal·licisme llunetes (<francès lunettes 'ulleres')
aumolls aumolls

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aumolls, n m pl
  • ca  herba de les ulleres, n f alt. sin.
  • ca  herba de llunetes, n f alt. sin.
  • ca  llunetes de sembrat, n f pl alt. sin.
  • ca  irbianas, n f pl var. ling.
  • nc  Biscutella auriculata L. subsp. auriculata

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que aumolls (forma recollida a l'Urgell) és una variant de molls 'ins­trument en forma de tisores, adequat per a llevar brases d'un foc', nom motivat per la semblança de les silícules de la planta amb uns molls. Paral·lelament, per la semblança amb unes ulleres sorgeix el gal·licisme llunetes (<francès lunettes 'ulleres')
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

banyeta banyeta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

barrera alveolocapil·lar barrera alveolocapil·lar

<Ciències de la salut > Fisiologia humana > Aparell respiratori>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  barrera alveolocapil·lar, n f
  • ca  membrana alveolocapil·lar, n f
  • es  barrera alveolocapilar, n f
  • es  barrera hematoaérea, n f
  • es  barrera hematoalveolar, n f
  • es  barrera hematogaseosa, n f
  • es  membrana alveolocapilar, n f
  • es  membrana respiratoria, n f
  • fr  membrane alvéolocapillaire, n f
  • en  alveolar-capillary barrier, n
  • en  alveolar-capillary membrane, n
  • en  alveolocapillary membrane, n
  • en  blood-air barrier, n
  • en  blood-gas barrier, n

<Ciències de la salut > Fisiologia humana > Aparell respiratori>

Definición
Conjunt molt fi d'estructures superposades que, durant el procés de respiració, permet l'intercanvi gasós entre l'aire alveolar i la sang dels capil·lars del pulmó sense que la sang o algun dels seus components passi als alvèols.