Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "meravell��s" dentro de todas las áreas temáticas

àcar dels borrons del llimoner àcar dels borrons del llimoner

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar dels borrons del llimoner, n m
  • ca  àcar de les meravelles, n m sin. compl.
  • es  ácaro de las maravillas
  • fr  acarien des bourgeons
  • en  citrus bud mite

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Eriòfid, Acerya sheldoni, que ataca preferentment el llimoner, encara que també pot fer-ho al taronger, i que provoca malformacions en els brots, les flors i els fruits.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  alegria, n f sin. compl.
  • ca  meravella, n f sin. compl.
  • ca  nyanyo, n m sin. compl.
  • ca  abrets, n m pl alt. sin.
  • ca  balsamer, n m alt. sin.
  • ca  balsamilla, n f alt. sin.
  • ca  balsamina comuna, n f alt. sin.
  • ca  cornet, n m alt. sin.
  • ca  floquet, n m alt. sin.
  • ca  floqueter, n m alt. sin.
  • ca  floquets, n m pl alt. sin.
  • ca  floquí, n m alt. sin.
  • ca  floquiner, n m alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  nyanyos, n m pl alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  sogres i nores, n f pl alt. sin.
  • ca  arbrets, n m pl var. ling.
  • ca  nyonyo, n m var. ling.
  • ca  nyonyos, n m pl var. ling.
  • nc  Impatiens balsamina L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
balsamina balsamina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  alegria, n f sin. compl.
  • ca  meravella, n f sin. compl.
  • ca  nyanyo, n m sin. compl.
  • ca  abrets, n m pl alt. sin.
  • ca  balsamer, n m alt. sin.
  • ca  balsamilla, n f alt. sin.
  • ca  balsamina comuna, n f alt. sin.
  • ca  cornet, n m alt. sin.
  • ca  floquet, n m alt. sin.
  • ca  floqueter, n m alt. sin.
  • ca  floquets, n m pl alt. sin.
  • ca  floquí, n m alt. sin.
  • ca  floquiner, n m alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  nyanyos, n m pl alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  sogres i nores, n f pl alt. sin.
  • ca  arbrets, n m pl var. ling.
  • ca  nyonyo, n m var. ling.
  • ca  nyonyos, n m pl var. ling.
  • nc  Impatiens balsamina L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  caldiró, n m var. ling.
  • ca  gaugé, n m var. ling.
  • ca  gauig, n m var. ling.
  • ca  gaujat, n m var. ling.
  • ca  gaujats, n m pl var. ling.
  • ca  gauses, n f pl var. ling.
  • ca  gauxa, n f var. ling.
  • ca  gauxe, n m var. ling.
  • ca  gavic, n m var. ling.
  • ca  goixes, n f pl var. ling.
  • ca  grauget, n m var. ling.
  • ca  groguic, n m var. ling.
  • nc  Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
boixac boixac

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  caldiró, n m var. ling.
  • ca  gaugé, n m var. ling.
  • ca  gauig, n m var. ling.
  • ca  gaujat, n m var. ling.
  • ca  gaujats, n m pl var. ling.
  • ca  gauses, n f pl var. ling.
  • ca  gauxa, n f var. ling.
  • ca  gauxe, n m var. ling.
  • ca  gavic, n m var. ling.
  • ca  goixes, n f pl var. ling.
  • ca  grauget, n m var. ling.
  • ca  groguic, n m var. ling.
  • nc  Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
boixac boixac

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  calèndula officinalis, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor d'albat, n f sin. compl.
  • ca  flor de meravella, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  gojat, n f sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • nc  Calendula officinalis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.
campanera morada campanera morada

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campanera morada, n f
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  ungles de bruixa, n f pl alt. sin.
  • ca  campanilles, n f pl var. ling.
  • nc  Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. et Schult.
  • nc  Ipomoea indica (Burm.) Merr. var. ling.

<Botànica > convolvulàcies>

campanera morada campanera morada

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campanera morada, n f
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  ungles de bruixa, n f pl alt. sin.
  • ca  campanilles, n f pl var. ling.
  • nc  Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. et Schult.
  • nc  Ipomoea indica (Burm.) Merr. var. ling.

<Botànica > convolvulàcies>

campaneta campaneta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta, n f
  • ca  campaneta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de temporada, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  corretjola gran, n f alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  meravellera, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  campanilles, n f pl var. ling.
  • ca  maravella, n f var. ling.
  • nc  Ipomoea purpurea Roth
  • nc  Pharbitis purpurea (Roth) Voigt sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta, n f
  • ca  campaneta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de temporada, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  corretjola gran, n f alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  meravellera, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  campanilles, n f pl var. ling.
  • ca  maravella, n f var. ling.
  • nc  Ipomoea purpurea Roth
  • nc  Pharbitis purpurea (Roth) Voigt sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>