Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "merda" dentro de todas las áreas temáticas

agrostis verda agrostis verda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrostis verda, n f
  • ca  polípogon semiverticil·lat, n m alt. sin.
  • ca  agrostis verd, n m var. ling.
  • nc  Polypogon viridis (Gouan) Breistr.
  • nc  Agrostis semiverticilla (Forssk.) Hyl. var. ling.
  • nc  Agrostis verticillata Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

agrostis verda agrostis verda

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrostis verda, n f
  • ca  polípogon semiverticil·lat, n m alt. sin.
  • ca  agrostis verd, n m var. ling.
  • nc  Polypogon viridis (Gouan) Breistr.
  • nc  Agrostis semiverticilla (Forssk.) Hyl. var. ling.
  • nc  Agrostis verticillata Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

aigua d'Alibour aigua d'Alibour

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aigua d'Alibour, n f
  • ca  aigua verda, n f sin. compl.
  • es  agua de Alibour, n f
  • fr  eau d'Alibour, n f
  • en  Alibour's water, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>

Definición
Solució diluïda dels sulfats de coure i de zinc amb una petita quantitat de càmfora, emprada com a antisèptic, astringent i antiulcerós.

Nota

  • Tot i que existeixen algunes variants, una fòrmula extesa és la que conté per gram:
    sulfat de coure CuSO4: 177.0 mg
    sulfat de zinc ZnSO4: 19.5 mg
    càmfora: 26.5 mg
    Si s'ingereix accidentalment, pot ocasionar problemes neurològics i gastrointestinals.
amanida verda amanida verda

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida verda
  • es  ensalada verde
  • fr  salade verte
  • it  insalata verde
  • en  green salad
  • de  grüner Salat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

aratinga verda aratinga verda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga verda, n f
  • es  aratinga verde
  • fr  conure verte
  • en  green parakeet
  • de  Grünsittich
  • nc  Psittacara holochlorus
  • nc  Aratinga holochlora alt. sin.

<00 Fitxa il·lustrada>, <35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

Nota

  • La subespècie Psittacara holochlorus brevipes rep el nom català de aratinga de l'illa de Socorro.
aratinga verda aratinga verda

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga verda, n f
  • es  aratinga verde
  • fr  conure verte
  • en  green parakeet
  • de  Grünsittich
  • nc  Psittacara holochlorus
  • nc  Aratinga holochlora alt. sin.

<00 Fitxa il·lustrada>, <35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

Nota

  • La subespècie Psittacara holochlorus brevipes rep el nom català de aratinga de l'illa de Socorro.
arena verda arena verda

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arena verda, n f
  • es  arena glauconítica
  • es  arena verde
  • fr  sable glauconieux
  • fr  sable vert
  • en  glauconitic sand
  • en  green sand
  • en  greensand

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Definición
Arena que conté una proporció elevada de glauconita.
bacona bacona

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bacona, n f
  • ca  gardenya, n f
  • ca  porca, n f
  • ca  truja, n f
  • ca  verra, n f
  • es  cerda
  • es  puerca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definición
Femella del porc.
bambollera bambollera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambollera, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa ruderal, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verda, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de camp, n f alt. sin.
  • ca  lleteroleta, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  marcoset, n m alt. sin.
  • ca  pixaconills, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  llerolga, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletreresa ruderal, n f var. ling.
  • ca  lletrerol, n m var. ling.
  • ca  lletreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletrola d'hort, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambollera, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa ruderal, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verda, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de camp, n f alt. sin.
  • ca  lleteroleta, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  marcoset, n m alt. sin.
  • ca  pixaconills, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  llerolga, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletreresa ruderal, n f var. ling.
  • ca  lletrerol, n m var. ling.
  • ca  lletreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletrola d'hort, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.