Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "mollesa" dentro de todas las áreas temáticas

cràssula molsosa cràssula molsosa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cràssula molsosa, n f
  • ca  til·lea, n f alt. sin.
  • nc  Crassula tillaea Lest.-Garl.
  • nc  Tillaea muscosa L. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

despulla motlles despulla motlles

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  despulla motlles, n f
  • es  ángulo de desprendimiento moldes, n m
  • fr  dépouille moules, n f
  • en  rake angle mould, n
  • en  rake mould, n
  • de  Spannwinkel Guβform, n m

<Enginyeria>

encefalopatia espongiforme bovina encefalopatia espongiforme bovina

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  encefalopatia espongiforme bovina, n f
  • ca  malaltia de les vaques boges, n f sin. compl.
  • ca  EEB, n f sigla
  • es  encefalopatía espongiforme bovina
  • es  enfermedad de las vacas locas
  • fr  encéphalopathie spongiforme bovine
  • fr  maladie des vaches folles
  • fr  ESB sigla
  • en  bovine spongiform encephalopathy
  • en  mad cow disease
  • en  BSE sigla

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definición
Malaltia contagiosa que afecta les vaques, causada per un prió i associada al consum de farines de carn d'origen oví o boví infectades, caracteritzada per un curs lent i progressiu amb símptomes nerviosos que acaba amb la mort de l'animal.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
encefalopatia espongiforme bovina encefalopatia espongiforme bovina

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  encefalopatia espongiforme bovina, n f
  • ca  malaltia de les vaques boges, n f sin. compl.
  • ca  EEB, n f sigla
  • es  encefalopatía espongiforme bovina
  • es  enfermedad de las vacas locas
  • fr  encéphalopathie spongiforme bovine
  • fr  maladie des vaches folles
  • fr  ESB sigla
  • en  bovine spongiform encephalopathy
  • en  mad cow disease
  • en  BSE sigla

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definición
Malaltia contagiosa que afecta les vaques, causada per un prió i associada al consum de farines de carn d'origen oví o boví infectades, caracteritzada per un curs lent i progressiu amb símptomes nerviosos que acaba amb la mort de l'animal.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
entrecot de bou amb lletons de vedella rostits entrecot de bou amb lletons de vedella rostits

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  entrecot de bou amb lletons de vedella rostits
  • es  entrecot de buey con mollejas de ternera asadas
  • fr  entrecôte de boeuf grillée aux ris de veau rôtis
  • it  entrecôte di manzo con animelle di vitello arrostite
  • en  entrecôte of beef with roast veal sweetbreads
  • de  Entrecôte vom Ochsen mit gebratenem Kalbsbries

<Plats a la carta. Carn>

escolà escolà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • es  arbitán
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma

<Peixos>

Definición
Peix teleosti, gadiforme, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals, i mandibula prominent.
escolà escolà

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

escolà escolà

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

espiadimonis de mollera espiadimonis de mollera

<Zoologia > Insectes > Odonats>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7

Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.

  • ca  espiadimonis de mollera, n m
  • fr  aeschne des joncs
  • en  moorland hawker
  • de  torf-Mosaikjungfer
  • nc  Aeshna juncea

<Odonats > Anisòpters > Èsnids > Aeshna>

espina-xoca espina-xoca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>