Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "montserrat" dentro de todas las áreas temáticas

amanida montserratina amanida montserratina

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida montserratina
  • es  ensalada montserratina
  • fr  salade de Montserrat
  • it  insalata di Montserrat
  • en  salad from Montserrat
  • de  Salat aus Montserrat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida verda amb tomàquet de Montserrat amanida verda amb tomàquet de Montserrat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida verda amb tomàquet de Montserrat
  • es  ensalada verde con tomate de Montserrat
  • fr  ensalada verde à la tomate de Montserrat
  • it  insalata verde con pomodoro di Montserrat
  • en  green salad with tomato from Montserrat
  • de  grüner Salat mit Tomaten aus Montserrat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  sanamunda, n f alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  siva de terra, n f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea sanamunda All.
  • nc  Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga bufalaga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  sanamunda, n f alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  siva de terra, n f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea sanamunda All.
  • nc  Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
cagamuja cagamuja

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caragola, n f
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
caragola caragola

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caragola, n f
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.