Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "moraduix" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marduix, n m
  • ca  amàrac, n m sin. compl.
  • ca  majorana, n f sin. compl.
  • ca  moraduix, n m sin. compl.
  • ca  almarduix, n m var. ling.
  • ca  almoraduix, n m var. ling.
  • ca  maladuix, n m var. ling.
  • ca  malanduix, n m var. ling.
  • ca  manaduix, n m var. ling.
  • ca  mejorama, n f var. ling.
  • ca  mejorana, n f var. ling.
  • ca  morduix, n m var. ling.
  • ca  muraduix, n m var. ling.
  • nc  Origanum majorana L.
  • nc  Majorana hortensis Moench sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

marduix marduix

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marduix, n m
  • ca  amàrac, n m sin. compl.
  • ca  majorana, n f sin. compl.
  • ca  moraduix, n m sin. compl.
  • ca  almarduix, n m var. ling.
  • ca  almoraduix, n m var. ling.
  • ca  maladuix, n m var. ling.
  • ca  malanduix, n m var. ling.
  • ca  manaduix, n m var. ling.
  • ca  mejorama, n f var. ling.
  • ca  mejorana, n f var. ling.
  • ca  morduix, n m var. ling.
  • ca  muraduix, n m var. ling.
  • nc  Origanum majorana L.
  • nc  Majorana hortensis Moench sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

marduix marduix

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  marduix, n m
  • ca  majorana, n f sin. compl.
  • ca  moraduix, n m sin. compl.
  • es  mejorana
  • fr  marjolaine
  • en  marjoram
  • nc  Origanum majorana

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia aromàtica de la família de les labiades, procedent del Pròxim Orient, conreada com a planta decorativa i medicinal. Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques.
moraduix moraduix

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  moraduix, n m
  • ca  almoraduix, n m sin. compl.
  • ca  amàrac, n f sin. compl.
  • ca  marduix, n m sin. compl.
  • es  mayorana, n f
  • es  mejorana, n f
  • fr  marjolaine, n f
  • en  marjoram, n
  • nc  Origanum majorana

<Enginyeria forestal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenga, n f
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba musca, n f alt. sin.
  • ca  majorana, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bastard, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin.
  • ca  moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  orega, n f var. ling.
  • ca  oregan, n m var. ling.
  • ca  orègan, n m var. ling.
  • ca  orègano, n m var. ling.
  • ca  orégano bord, n m var. ling.
  • ca  oreng, n m var. ling.
  • ca  orengana, n f var. ling.
  • ca  orengue, n f var. ling.
  • ca  uranga, n f var. ling.
  • nc  Origanum vulgare L.
  • nc  Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

orenga orenga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenga, n f
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba musca, n f alt. sin.
  • ca  majorana, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bastard, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin.
  • ca  moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  orega, n f var. ling.
  • ca  oregan, n m var. ling.
  • ca  orègan, n m var. ling.
  • ca  orègano, n m var. ling.
  • ca  orégano bord, n m var. ling.
  • ca  oreng, n m var. ling.
  • ca  orengana, n f var. ling.
  • ca  orengue, n f var. ling.
  • ca  uranga, n f var. ling.
  • nc  Origanum vulgare L.
  • nc  Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol blanc poliol blanc

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol blanc, n m
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol de roca, n m alt. sin.
  • ca  poliol de secà, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliolet, n m alt. sin.
  • ca  poniol blanc, n m alt. sin.
  • ca  salsa de pastor, n f alt. sin.
  • ca  tarongí, n m alt. sin.
  • ca  tarongí blanc, n m alt. sin.
  • ca  boriol, n m var. ling.
  • ca  maraduix, n m var. ling.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  pòleo, n m var. ling.
  • ca  poleo blanc, n m var. ling.
  • ca  poleo menta, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol blanc, n m var. ling.
  • ca  púmiol, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  púniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • ca  purriol, n m var. ling.
  • ca  te poleo, n m var. ling.
  • nc  Satureja fruticosa (L.) Briq.
  • nc  Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
  • nc  Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol blanc poliol blanc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol blanc, n m
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol de roca, n m alt. sin.
  • ca  poliol de secà, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliolet, n m alt. sin.
  • ca  poniol blanc, n m alt. sin.
  • ca  salsa de pastor, n f alt. sin.
  • ca  tarongí, n m alt. sin.
  • ca  tarongí blanc, n m alt. sin.
  • ca  boriol, n m var. ling.
  • ca  maraduix, n m var. ling.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  pòleo, n m var. ling.
  • ca  poleo blanc, n m var. ling.
  • ca  poleo menta, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol blanc, n m var. ling.
  • ca  púmiol, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  púniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • ca  purriol, n m var. ling.
  • ca  te poleo, n m var. ling.
  • nc  Satureja fruticosa (L.) Briq.
  • nc  Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
  • nc  Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>