Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "mul" dentro de todas las áreas temáticas

àlbum àlbum

<Protecció civil > Policia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àlbum, n m
  • es  álbum
  • en  mug shot file
  • en  Rogues Gallery

<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>

Definición
Quadern que reuneix una selecció de ressenyes fotogràfiques de delinqüents que serveix per a identificar-los.
ànec mut ànec mut

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec mut, n m
  • ca  ànec mesquer, n m sin. compl.
  • es  pato criollo
  • fr  canard musqué
  • en  Muscovy duck
  • de  Moschusente
  • nc  Cairina moschata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ànec mut ànec mut

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec mut, n m
  • ca  ànec mesquer, n m sin. compl.
  • es  pato criollo
  • fr  canard musqué
  • en  Muscovy duck
  • de  Moschusente
  • nc  Cairina moschata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
alosa de pedrer americana alosa de pedrer americana

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alosa de pedrer americana, n f
  • es  sábalo molleja
  • fr  alose à gésier
  • fr  alose noyer
  • en  American gizzard shad
  • en  gizzard shad
  • en  mud shad
  • en  nanny shad
  • en  winter shad
  • nc  Dorosoma cepedianum

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels clupeids.
autobomba urbana lleugera autobomba urbana lleugera

<Protecció civil > Bombers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  autobomba urbana lleugera, n f
  • ca  BUL, n f sigla
  • es  autobomba urbana ligera
  • es  BUL sigla

<Protecció civil > Bombers>

Definición
Autobomba de dimensions reduïdes i gran capacitat de maniobra i penetració, equipada per a serveis urbans, amb una capacitat mínima d'aigua de 800 l.
autobomba urbana lleugera autobomba urbana lleugera

<Protecció civil > Bombers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  autobomba urbana lleugera, n f
  • ca  BUL, n f sigla
  • es  autobomba urbana ligera
  • es  BUL sigla

<Bombers > Recursos > Parc mòbil>

Definición
Autobomba de dimensions reduïdes i de gran capacitat de maniobra i penetració, que té una capacitat mínima per a 800 l d'aigua, aproximadament, i que s'utilitza en serveis urbans.
bacteri del fang bacteri del fang

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri del fang, n m
  • es  bacteria del fango
  • en  mud bacterium

<Hidrologia subterrània>

Barbaria Barbaria

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Ànecs > Aptitud: carn>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Barbaria
  • ca  mut
  • es  Barbaria
  • es  mudo
  • fr  Barbarie
  • fr  musqué
  • en  Muscovy
  • en  Musk

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Ànecs > Aptitud: carn>

Definición
Raça d'ànecs domèstics explotada per carn.