Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "mul" dentro de todas las áreas temáticas

cul cul

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cul, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definición
Part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan hom seu. És format per la pell, el teixit subcutani, l'aponeurosi glútia i la important massa muscular constituïda pels glutis major, mitjà i menor. Per extensió, també el cul pròpiament dit més les parts sexuals.
dictat mut dictat mut

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dictat mut, n m
  • es  dictado mudo, n m
  • fr  dictée muette, n f
  • en  silent dictation, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

dofí mular dofí mular

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí mular, n m
  • ca  corçana, n f sin. compl.
  • ca  gran dofí, n m sin. compl.
  • ca  mular, n m sin. compl.
  • ca  peix mular, n m sin. compl.
  • ca  roassa, n f sin. compl.
  • ca  dofí molà, n m var. ling.
  • ca  dofí molar, n m var. ling.
  • ca  dofí mulà, n m var. ling.
  • ca  galfí, n m var. ling.
  • ca  golfí, n m var. ling.
  • ca  molà, n m var. ling.
  • ca  molar, n m var. ling.
  • ca  mula, n f var. ling.
  • ca  mulà, n m var. ling.
  • ca  roaça, n f var. ling.
  • nc  Tursiops truncatus
  • auct  (Montagu 1821)
  • cod  DBO
  • es  tursion
  • fr  grand dauphin
  • en  bottlenose dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

Nota

dofí mular dofí mular

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí mular, n m
  • ca  corçana, n f sin. compl.
  • ca  gran dofí, n m sin. compl.
  • ca  mular, n m sin. compl.
  • ca  peix mular, n m sin. compl.
  • ca  roassa, n f sin. compl.
  • ca  dofí molà, n m var. ling.
  • ca  dofí molar, n m var. ling.
  • ca  dofí mulà, n m var. ling.
  • ca  galfí, n m var. ling.
  • ca  golfí, n m var. ling.
  • ca  molà, n m var. ling.
  • ca  molar, n m var. ling.
  • ca  mula, n f var. ling.
  • ca  mulà, n m var. ling.
  • ca  roaça, n f var. ling.
  • nc  Tursiops truncatus
  • auct  (Montagu 1821)
  • cod  DBO
  • es  tursion
  • fr  grand dauphin
  • en  bottlenose dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

Nota

entorn multiusuari entorn multiusuari

<Jocs>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  entorn multiusuari, n m
  • ca  MUD, n m sigla
  • es  dimensión multiusuario
  • es  MUD
  • fr  dimension multiutilisateurs
  • fr  domaine multiutilisateur
  • fr  donjon multiutilisateurs
  • fr  environnement MUD
  • fr  MUD
  • en  MUD
  • en  Multi-User Dialog
  • en  Multi-User Dimension
  • en  Multi-User Domain
  • en  Multiuser Dungeon

<Jocs>

Definición
Entorn de joc de rol multiusuari, a través d'Internet, en format de text, en què els jugadors construeixen un món virtual on han d'assumir un determinat personatge que interactua amb els personatges d'altres jugadors.
espina de Crist espina de Crist

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina de Crist, n f
  • ca  corona d'espines, n f alt. sin.
  • ca  espines del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  lletera espinosa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera espinosa, n f alt. sin.
  • ca  marabú, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Cristo, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia milii Des Moul.

<Botànica > euforbiàcies>

espina de Crist espina de Crist

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina de Crist, n f
  • ca  corona d'espines, n f alt. sin.
  • ca  espines del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  lletera espinosa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera espinosa, n f alt. sin.
  • ca  marabú, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Cristo, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia milii Des Moul.

<Botànica > euforbiàcies>

faldó parafang faldó parafang

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  faldó parafang, n m
  • es  faldilla, n f
  • es  faldón guardabarros, n m
  • fr  bavette garde-boue, n f
  • en  mud flap, n
  • en  mudguard, n
  • en  splash guard, n

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

Definición
Faldó, generalment de cautxú o elastòmer, que es fixa a la part inferior dels passos de roda per a evitar les projeccions de fang.
fang fang

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fang, n m
  • es  barro
  • fr  boue
  • fr  dépôt de fond
  • fr  vase de fond
  • en  bottom deposit
  • en  mud

<Costes > Control d'afluents>

Definición
1. Mescla de llim, argila i aigua que forma un sediment que encara no ha tingut un procés de diagènesi i, per tant, no és consolidat. 2. Sediment marí profund i homogeni, format per partícules fines terrígenes o organògenes.
fang fang

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  fang, n m
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • ca  peloide, n m sin. compl.
  • es  barro, n m
  • es  lodo, n m
  • es  peloide, n m
  • en  mud
  • en  peloid

<Fisioteràpia > Terapèutica i prevenció > Tècniques>

Definición
Compost heterogeni format per llim, argila, aigua i diversos minerals, utilitzat en tractaments tòpics amb finalitats terapèutiques o cosmètiques.