Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "muleta" dentro de todas las áreas temáticas

cunnilinció cunnilinció

<Ciències socials > Sociologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  cunnilinció, n f
  • ca  cunnilingus, n m sin. compl.
  • es  cunnilingus, n m
  • es  mineta, n f
  • fr  cunnilingus, n m
  • fr  minette, n f
  • en  cunnilingus, n

<LGBT > Comportament sexual > Pràctiques>

Definición
Sexe oral en què es llepen, es xuclen o es freguen els llavis de la vulva, el clítoris i l'entrada de la vagina d'una dona.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dia multa, n m
  • es  día-multa, n m

<Dret penal>

Nota

  • El plural n'és dies multa.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dies-multa, n m
  • es  días-multa

<Dret penal>

Definición
Multa de pagament únic que actua com a impacte sobre l'economia del reu o rea en un moment determinat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els dies-multa són un sistema de multes d'origen escandinau que, amb caràcter general, adopta la pena de multa en el Codi penal (CP) del 1995 -que també fixa la multa proporcional al dany causat, al valor de l'objecte del delicte o el benefici que hagi reportat (art. 52 i 53.2), basat en la fixació d'una suma global- i que consisteix en una multa de pagament únic, que actua com a impacte sobre l'economia del reu en un moment determinat, tot i que és possible el pagament a terminis per a facilitar-ne el compliment (però no necessàriament com a element essencial), i que es caracteritza en el fet que en un primer moment es determina un cert nombre de quotes diàries, mensuals o anuals, tenint en compte la gravetat del fet -l'antijuridicitat i la culpabilitat- i, en un segon moment, en el qual es fixa la quantia de cada quota, i només es prenen en consideració les possibilitats econòmiques del reu.
    La separació nítida dels dos moments -confosos en el sistema tradicional de multa global- constitueix un avantatge del nou sistema: així, per al còmput de la responsabilitat personal subsidiària en el cas d'impagament de la multa per la insolvència del reu, es pot atendre únicament la gravetat del fet, ja que la durada d'aquesta responsabilitat subsidiària només queda condicionada a la durada de la multa. Efectivament, l'article 53 del CP diu: «Si la persona condemnada no satisfà, voluntàriament o per via de constrenyiment, la multa imposada, queda subjecta a una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes...». El tribunal determina en la sentència el temps i la manera del pagament de les quotes (art. 50.6). El CP del 1995 ja no exigeix necessàriament el caràcter temporal de la multa (Laufzeitgeldstrafe, multa temporal), com ho fan el Projecte alternatiu alemany del 1966 i el Projecte de CP del 1980 i la Proposta d'avantprojecte de nou CP del 1983 -que es diferencien del model originari escandinau-, de manera que ja no es persegueix que la persona condemnada es vegi privada d'ingressos durant un determinat període de temps -que coincideix amb la fixació de quotes diàries, mensuals o anuals (el pagament no és únic, sinó necessàriament fraccionat)-, és a dir, ja no es persegueix limitar la seva llibertat de consum, com ho feien els projectes esmentats, en què la pena de multa es transforma de pena pecuniària estricta a pena de privació parcial de llibertat (sobretot si se'n fa coincidir el venciment amb les dates previsibles dels ingressos).
donzella criolla donzella criolla

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  donzella criolla, n f
  • es  doncella mulata
  • fr  donzelle créole
  • en  creole wrasse
  • nc  Clepticus parrae

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels làbrids.
dupleta dupleta

<Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Petanca>, <Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  dupleta, n f
  • es  dupleta
  • es  pareja
  • fr  doublette

<Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Petanca>, <Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Definición
Bàndol format per dos jugadors.
egua mulatera egua mulatera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  egua mulatera, n f
  • es  yegua mulera
  • fr  jument mulassière
  • en  mule-mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Egua destinada a la producció de muls.
egua mulatera egua mulatera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  egua mulatera, n f
  • es  yegua mulera
  • fr  jument mulassière
  • en  mule-mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Egua destinada a la producció de muls.
escissòmetre escissòmetre

<Ciències de la Terra > Geologia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escissòmetre, n m
  • ca  molinet, n m sin. compl.
  • es  molinete
  • es  veleta
  • fr  scissomètre
  • fr  sonde à ailettes
  • it  sarda a palette
  • en  vane apparatus
  • en  vane borer
  • en  vane probe
  • en  vane test
  • de  Flügelbohrer

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definición
Aparell utilitzat en l'assaig triaxial de terres, que consta d'una tija llarga que porta a l'extrem dues làmines rectangulars disposades en planta en forma de creu.
eupeta eupeta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  eupeta, n m
  • es  zordala colilarga
  • fr  eupète à longue queue
  • en  Malaysian rail-babbler
  • en  rail-babbler
  • de  Rallenflöter
  • nc  Eupetes macrocerus

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.064 Ocells > Passeriformes > Eupètids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  eupeta, n m
  • es  zordala colilarga
  • fr  eupète à longue queue
  • en  Malaysian rail-babbler
  • en  rail-babbler
  • de  Rallenflöter
  • nc  Eupetes macrocerus

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.064 Ocells > Passeriformes > Eupètids>