Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "no" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex
  • ca  A. Grafia de prefix: ultraatòmic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B. Grafia de forma prefixada invariable: megaesòfag (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia de forma prefixada sense vocal d'enllaç: termalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  D1. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant llatí amb consonant): acidificació (EXEMPLE), n f
  • ca  D2. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant amb consonant): cardiovascular (EXEMPLE), adj
  • ca  D3. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a mot lliure): termoanalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  E1. Segon formant començat amb s+CONS (coincident amb paraula): cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  E2. Segon formant començat amb s+CONS (no coincident amb paraula): angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  F. Segon formant començat amb r+VOC o s+VOC: asèpal -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definición
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte (exposada en aquesta fitxa) i l'accentuació de la paraula resultant.

A. PREFIXOS

En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]

B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES

Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)

C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ

Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)

D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ

D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)

D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic

D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia

E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]

E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])

E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi

F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]

Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)
àtom no-metàl·lic àtom no-metàl·lic

<Química > Química inorgànica>

Fuente de la imagen del término

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  àtom no-metàl·lic, n m
  • ca  àtom de no-metall, n m sin. compl.
  • es  átomo de no metal, n m
  • es  átomo no metálico, n m
  • en  nonmetal atom, n
  • en  nonmetallic atom, n
  • en  non-metal atom, n var. ling.
  • en  non-metallic atom, n var. ling.

<Química > Química inorgànica>

Definición
Àtom d'un element no-metàl·lic.
calibre passa no passa calibre passa no passa

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calibre passa no passa, n m
  • es  calibre pasa no pasa, n m
  • fr  calibre passe-passe pas, n m
  • fr  jauge pour cotes mini et maxi, n f
  • en  go-no go ga(u)ge, n
  • de  Gutseite und Ausschuβseite der Lehre, n f

<Enginyeria>

<Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n
  • for  

<Química > Química orgànica>

Definición

Nota

cayuga cayuga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cayuga
  • cod  gayogohó:no'
  • de  Cayuga
  • en  Cayuga
  • es  cayuga
  • eu  cayuga
  • fr  cayuga
  • fr  goyogoin sin. compl.
  • gl  cayuga
  • it  cayuga
  • nl  Cayuga
  • pt  cayuga

<Iroquesa > Iroquès del nord>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definición
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.

A l'època dels primers contactes, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.

Abans del contacte amb els europeus, els cayugues vivien al voltant del llac Cayuga, a l'estat de Nova York. Després de la revolució americana una part de la comunitat es va instal·lar a la reserva Six Nations i una altra a Oklahoma en assentaments de la comunitat seneca.

Les dues comunitats cayugues sorgides arran de la revolució han donat nom a dues varietats dialectals de la llengua: el cayuga d'Oklahoma o cayuga-seneca i el cayuga d'Ontario. La varietat d'Oklahoma compta amb menys de 10 parlants ancians, ja que el grup es va integrar als seneques i van substituir la pròpia llengua primer pel seneca i després per l'anglès. El centenar escàs de parlants d'Ontario són adults grans que ja no han transmès la llengua a les generacions joves.

Els cayugues pertanyien a la Lliga Iroquesa. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.

Des del 1986, l'escola de la reserva d'Ontario segueix un programa d'immersió lingüística. Els infants i joves aprenen cayuga, tot i que no s'ha recuperat com a llengua familiar.
chàcobo chàcobo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chàcobo
  • ca  chàkobo sin. compl.
  • ca  no'iria sin. compl.
  • ar  تشاكوبية
  • cy  Chácobo
  • cy  Chákobo sin. compl.
  • cy  No'iria sin. compl.
  • de  Chacobo
  • de  No'iria sin. compl.
  • en  Chácobo
  • en  Chákobo sin. compl.
  • en  No'iria sin. compl.
  • es  chácobo
  • es  chákobo sin. compl.
  • es  no'iria sin. compl.
  • eu  chacoboera
  • eu  chàkobo sin. compl.
  • eu  no'iria sin. compl.
  • fr  chácobo
  • fr  chákobo sin. compl.
  • gl  chácobo
  • gn  chákovo
  • gn  chákovo sin. compl.
  • gn  no'iria sin. compl.
  • it  chacobo
  • it  chàkobo sin. compl.
  • it  no'iria sin. compl.
  • ja  チャコボ語
  • ja  ノイリア語 sin. compl.
  • nl  Chácobo
  • nl  Chácobo sin. compl.
  • nl  No'iria sin. compl.
  • pt  chácobo
  • pt  chákobo sin. compl.
  • pt  no'iria sin. compl.
  • ru  Чакобо
  • ru  Но-ирья sin. compl.
  • ru  Но-ирия sin. compl.
  • sw  Chácobo
  • sw  Chákobo sin. compl.
  • sw  No'iria sin. compl.
  • tmh  Tacakubut
  • zh  查科博
  • zh  查科博 sin. compl.
  • zh  诺伊利亚 sin. compl.

<Pano > Boliviana>, <Amèrica > Bolívia>

Definición
El territori tradicional dels chàcobos, abans de la seva relocalització forçada, s'estenia des del marge nord del llac Rogo-Aguado fins al curs alt del riu Yata i afluents. Van ser caçadors-recol·lectors seminòmades fins als anys 50 del segle passat.

El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
cinema documental cinema documental

<Arts > Cinema>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cinema documental, n m
  • ca  cinema de no-ficció, n m sin. compl.
  • es  cine documental, n m
  • es  documental, n m
  • fr  cinéma documentaire, n m
  • fr  documentaire, n m
  • fr  film documentaire, n m
  • en  documentary, n
  • en  documentary cinema, n
  • en  documentary film, n
  • en  non-fiction film, n

<Cinema>

clorpirifòs clorpirifòs

<Agricultura > Química agrícola>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  clorpirifòs, n m
  • es  clorpirifós
  • fr  chlorpyrifos
  • en  chlorpyrifos
  • for  C9H11Cl3NO3PS

<Agricultura > Química agrícola>

Nota

  • Pesticida.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concebut, n m
  • ca  concebut no-nascut, n m sin. compl.
  • ca  nasciturus -i [la], n m sin. compl.
  • es  concebido
  • es  concebido no nacido

<Dret civil>

Definición
Embrió humà en l'estadi comprès entre la fecundació i el naixement.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El concebut no té personalitat jurídica, atès que aquesta s'adquireix amb el naixement (article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya [CCCat], en la línia del que disposa l'article 7 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20.11.1989 i ratificada per l'Estat espanyol el 30.11.1990). Sense personalitat jurídica, el concebut no és apte per a ser titular de drets i d'obligacions, malgrat que la seva vida és un bé constitucionalment protegit segons la interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet de l'article 15 de la Constitució espanyola, el qual consagra el dret a la vida i a la integritat física i moral, per bé que aquesta protecció admet restriccions (sentències del Tribunal Constitucional de l'11.4.1985, del 19.12.1996 i del 17.6.1999).
    Així mateix, l'ordenament civil tutela les expectatives del concebut d'adquirir personalitat jurídica i el considera persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer (art. 211-1.2 CCCat). En el cas de fecundacions in vitro, la retroacció d'efectes favorables abasta fins a la implantació de l'embrió.
    Els efectes favorables comprenen tant efectes de caràcter patrimonial com efectes de caràcter extrapatrimonial. Els efectes de caràcter patrimonial són fonamentalment la capacitat per a succeir al causant que mor durant la gestació (art. 412-1 CCCat), tant si és per heretament, testament o successió intestada -en concordança amb les regles sobre la institució d'hereu genèrica (art. 423-7.2 CCCat) i els fideïcomisos (art. 426-5.1 CCCat)-; la capacitat per a rebre donacions (art. 627 CC) i la capacitat per a ser beneficiari o beneficiària d'un contracte d'assegurança i, en general, de qualsevol altre contracte no onerós a favor seu (art. 1257 CC). Els efectes extrapatrimonials són, entre d'altres, el reconeixement de la filiació (art. 235-9 CCCat), l'adquisició originària de la nacionalitat espanyola per descendència (Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat del 26.12.2002) i l'atorgament de capacitat per a ser part en els processos civils a tots els efectes que li són favorables (art. 6.1.2 i 7.3 Llei d'enjudiciament civil).
    El desenvolupament recent del dret civil català ha augmentat la protecció dels interessos del concebut. Així, s'admet expressament la constància registral dels drets eventuals del nasciturus (Acte resolutori del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 26.4.2002), i el CCCat estén la capacitat successòria als fills nascuts d'una fecundació assistida practicada després de la mort del marit o de l'home que convivia amb la mare en les condicions legalment establertes (art. 235-8.2, 235-13.2 i 412-1.2 CCCat), tot i que aquesta mesura no protegeix pròpiament el nasciturus, sinó el no-concebut (concepturus), és a dir, la persona que serà concebuda en un futur. En dret espanyol aquesta possibilitat es recull en l'article 9 de la Llei 14/2006, del 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida.
  • ('el que ha de néixer')
concepturus -i [la] concepturus -i [la]

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concepturus -i [la], n m
  • ca  no-concebut, n m

<Dret civil>

Definición
No-concebut.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('que ha de ser concebut')