Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "nomenar" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fomentar, v tr
- ca potenciar, v tr sin. compl.
- es potenciar
- es primar
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La política del nou govern pretén fomentar el comerç internacional.
Ex.: Els membres de l'ajuntament asseguren que cal potenciar les empreses locals.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca full de nòmina, n m
- ca full de salari, n m
- ca nòmina, n f sin. compl.
- es hoja salarial
- es nómina
- fr bulletin de paie
- en paysheet
- en payslip
- en wage slip
<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>
Definición
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca full de nòmina, n m
- ca full de salari, n m sin. compl.
- ca nòmina, n f sin. compl.
- ca rebut de salari, n m sin. compl.
- es hoja salarial, n f
- es nómina, n f sin. compl.
- es recibo de salario, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca full de nòmina, n m
- ca full de salari, n m
- ca rebut de salari, n m
- ca nòmina, n f sin. compl.
- es hoja salarial
- es nómina
- es recibo de salario
- fr bulletin de paye
- en paysheet
- en payslip
- en wage slip
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definición
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca full de nòmina, n m
- ca full de salari, n m sin. compl.
- ca nòmina, n f sin. compl.
- ca rebut de salari, n m sin. compl.
- es hoja salarial
- es nómina
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
El règim jurídic de la documentació del pagament del salari té l'origen en el Decret del 12 de març de 1942, que va establir el llibre de salaris; amb posterioritat, i després d'una modificació del Decret, el 1946 l'Ordre ministerial (OM) del 17 de maig de 1947 va admetre la possibilitat d'utilitzar nòmines de manera alternativa, les quals es van substituir per rebuts individuals d'acord amb l'OM de l'11 d'abril de 1953; finalment, el Decret 2380/1973, del 17 d'agost, sobre ordenació del salari, de l'Estat, i l'OM del 22 de novembre de 1973 van constituir la normativa reguladora de la forma del pagament del salari fins al 1994. La reforma laboral del 1994 va comportar la modificació del règim salarial establert en l'Estatut dels treballadors del 1980 (ET), i va afectar també la forma del pagament del salari; aquest fet es veu reflectit en l'aprovació de l'OM del 27 de desembre de 1994 per la qual s'aprova el model de rebut individual de salaris.
L'existència de la nòmina es fonamenta en l'obligació establerta per la Llei que el pagament dels salaris es faci de manera documentada (art. 29.1 ET). Quant a la forma del rebut de salaris, hi ha una gran llibertat en la configuració, atès que l'ET permet que s'estableixi per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, i només en el cas que no hi hagi aquesta classe de negociació s'ha d'utilitzar el model aprovat pel Ministeri de Treball i Afers Socials (OM del 27 de desembre de 1994). No obstant això, la llei exigeix que tota nòmina ha de contenir amb claredat les diferents percepcions salarials separadament i les deduccions aplicables d'acord amb la llei (art. 29.1, paràgraf tercer, ET). El rebut de salaris fa referència a mesos naturals. Si l'empresa abona als treballadors salaris corresponents a períodes inferiors a un mes, aquestes percepcions s'han de documentar com a bestretes a compte de la liquidació definitiva, que s'ha d'estendre en el rebut mensual de salari.
D'altra banda, el rebut s'ha de fer per duplicat: l'original del rebut de salari queda en mans de l'empresa i el duplicat s'ha de lliurar al treballador o la treballadora. Els treballadors han de signar el rebut de salari quan l'empresa fa el lliurament del duplicat i abona, amb moneda de curs legal o mitjançant xec o taló bancari, les quantitats establertes en el document. La firma de la nòmina només dona fe de la percepció, per part del treballador o la treballadora de les quantitats establertes, però no implica la seva conformitat amb les quantitats. Si el pagament es fa mitjançant una transferència bancària, no s'exigeix la firma dels treballadors en el duplicat lliurat per l'empresa, ja que es considera que queda substituïda pel comprovant de l'abonament expedit per l'entitat bancària (Sentència del Tribunal Suprem del 29.10.1993 i art. 2.2 OM del 27 de desembre de 1994).
La manca de puntualitat en el lliurament del rebut de salari i la utilització de models que no compleixin les regulacions legals són infraccions lleus (art. 94.3 ET), i la manca de consignació en la nòmina de les quantitats realment abonades és una infracció greu (art. 95.2 ET). Finalment, l'article 3 de l'OM del 27 de desembre exigeix que l'empresa arxivi i conservi les nòmines expedides durant un període mínim de cinc anys, perquè es puguin fer les comprovacions pertinents si escau.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca full de salari, n m
- ca nòmina, n f
- es hoja de salario
- es nómina
- es nómina
- en pay slip
- en payroll
- en work slip
<Economia i empresa>
Definición
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la in limine, adv
- la in limine litis, adv sin. compl.
- ca a l'inici de, adv
- ca al començament, adv
- es al comenzar, adv
- es al inicio de, adv
- es para empezar, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definición
Nota
-
Locució que se sol emprar en l'expressió in limine litis per a indicar l'inici d'un procés, d'un procediment o d'un acte judicial.
Exemple: In limine, s'ha de donar audiència per a intentar la conciliació amb el futur demandat, el qual ha d'ésser citat en el seu domicili.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca infinitiu nominal, n m
- es infinitivo nominal
- fr infinitif nominal
- en nominal infinitive
<Lingüística>
Definición
Nota
- Per exemple, l'infinitiu passejar en el sintagma nominal el seu passejar tranquil, que expressa la manera com es passeja. Com mostra l'exemple anterior, aquest infinitiu admet modificadors nominals com l'article definit, el possessiu i l'adjectiu tranquil. Cal distingir els infinitius que tenen un comportament nominal dels que s'han recategoritzat com a noms, com ocorre amb sopar o parlar en El sopar és a les deu o els parlars de la Safor i la Marina. A diferència dels infinitius nominals, aquests darrers s'usen plenament com a noms i, com a tals, poden usar-se en singular i en plural, com mostren els exemples anteriors.
<Física > Metrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca interval nominal, n m
- ca interval nominal d'indicacions, n m sin. compl.
- es intervalo nominal
- es intervalo nominal de indicaciones sin. compl.
- fr calibre
- fr intervalle nominal; intervalle nominal des indications sin. compl.
- pt intervalo nominal
- pt intervalo nominal de indicação sin. compl.
- en nominal indication interval
- en nominal interval sin. compl.
- cod 4.4
<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>
Definición
Nota
- Un interval nominal d'indicacions s'expressa, en general, indicant el valor més petit i el més gran, per exemple "de 100 V a 200 V".
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca interval nominal, n m
- ca interval nominal d'indicacions, n m sin. compl.
- es intervalo nominal
- es intervalo nominal de indicaciones sin. compl.
- fr calibre
- fr intervalle nominal; intervalle nominal des indications sin. compl.
- pt intervalo nominal
- pt intervalo nominal de indicação sin. compl.
- en nominal indication interval
- en nominal interval sin. compl.
- cod 4.4
<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>
Definición
Nota
- Un interval nominal d'indicacions s'expressa, en general, indicant el valor més petit i el més gran, per exemple "de 100 V a 200 V".
