Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "on" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI ciber-, digital, electrònic -a, virtual o en línia? 0 CRITERI ciber-, digital, electrònic -a, virtual o en línia?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ciber-, digital, electrònic -a, virtual o en línia?
  • es  (ciber-) ciber-, pfx
  • es  (digital) digital, adj
  • es  (electrònic -a) electrónico -ca, adj
  • es  (en línia) en línea, adj
  • es  (virtual) virtual, adj
  • fr  (ciber-) cyber-, pfx
  • fr  (electrònic -a) électronique, adj
  • fr  (en línia) en ligne, adj
  • fr  (virtual) virtuel -elle, adj
  • en  (ciber-) cyber-, pfx
  • en  (digital) digital, adj
  • en  (digital, electrònic -a, en línia, virtual) e-, pfx
  • en  (electrònic -a) electronic, adj
  • en  (en línia) on-line, adj
  • en  (virtual) virtual, adj
  • en  (en línia) online, adj var. ling.

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>

Definición
Tant ciber- (forma prefixada), digital (adjectiu), electrònic -a (adjectiu) i virtual (adjectiu) com en línia (usat també com a adjectiu) es consideren formes adequades i sovint quasi sinònimes, encara que tenen significats i matisos diferents.

Així, ciber-, digital, electrònic -a i virtual fan referència actualment a matisos diferents d'un mateix significat de base, que és la relació amb mitjans informàtics o amb internet:

- Un producte, una activitat o una persona amb la forma prefixada ciber- (que és una reducció de cibernètic) és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'àmbit de la seguretat informàtica.
. Ús: El significat actual és una evolució del significat més ampli referit a la informàtica en general, propi dels anys noranta del segle XX. (D'aquesta època han quedat formes com ara ciberespai, cibercultura i cibersexe.)
. Ex.: ciberatac, ciberassetjament, ciberdelicte, ciberespionatge, ciberpolicia, ciberterrorisme
. L'equivalent castellà és ciber-; el francès, cyber-, i l'anglès, cyber-.

- Un producte, una activitat o una persona digital és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb el desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació informàtiques.
. Ús: Actualment és la forma més utilitzada juntament amb en línia, en detriment de electrònic -a (que ha anat baixant en la freqüència d'ús).
. Ex.: màrqueting digital, alfabetisme digital, immigrant digital, transformació digital
. L'equivalent castellà és digital, i l'anglès, digital, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona electrònic -a és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'emmagatzematge, la transmissió i la comercialització informàtiques.
. Ús: Aquesta forma (tradicionalment utilitzada com a equivalent a la forma e- de l'anglès) ha anat perdent ús a favor dels adjectius digital i en línia, de manera que s'utilitza sobretot en formes ja fixades.
. Ex.: correu electrònic, comerç electrònic, banca electrònica, govern electrònic.
. L'equivalent castellà és electrónico -a; el francès, electronique, i l'anglès, electronic, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona virtual és un producte, activitat o persona que té a veure amb la intangibilitat o l'analogia informàtica amb el món real.
. Ex.: realitat virtual, aula virtual, comunitat virtual, oficina virtual
. L'equivalent castellà és virtual; el francès, virtuel -elle, i l'anglès, virtual, a més de la forma prefixada e-.

En canvi, un producte o una activitat en línia és un producte o activitat que se sosté o es desenvolupa per mitjà d'internet.
. Ex.: curs en línia, diccionari en línia, reserva en línia, facturació en línia
. L'equivalent castellà és en línea; el francès, en ligne, i l'anglès, on-line, amb la variant gràfica online, a més de la forma prefixada e-.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de ciber-, digital, electrònic -a, virtual i en línia al Cercaterm i la Neoloteca.
0 CRITERI Denominació acabada amb preposició 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
  • ca  Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
  • ca  Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
  • ca  Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
  • en  Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definición
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

Nota

és el més barat que tenim és el més barat que tenim

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  és el més barat que tenim
  • es  es el más económico / barato que tenemos
  • fr  c'est le moins cher qu'on a
  • pt  este é o mais barato que temos
  • en  it's the cheapest one we have

<Grans Magatzems > Conversa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  -ó, sfx
  • es  -ón
  • fr  -on
  • it  -one
  • pt  -on
  • en  -on

<Física>

Definición
Sufixoide que forma noms que designen partícules elementals, quasipartícules o quàntums.

Nota

  • El sufixoide -ó s'ha creat a partir del mot electró, procedent de l'anglès electron, compost format a partir del truncament de l'adjectiu electr(ic) 'elèctric' i el formant -on, de ion 'ió', pres del grec in, ióntos, participi present del verb eĩmi 'anar'. Per exemple, són noms formats amb aquest sufixoide protó, fonó, fotó, neutró, plasmó o polaritó.
accelerador accelerador

<Astronàutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  accelerador, n m
  • ca  coet d'acceleració, n m
  • es  acelerador, n m
  • es  cohete acelerador, n m
  • es  cohete suplementario, n m
  • es  motor acelerador, n m
  • fr  propulseur auxiliaire, n m
  • fr  propulseur d'appoint, n m
  • en  auxiliary booster, n
  • en  booster, n
  • en  booster engine, n
  • en  booster motor, n
  • en  booster rocket, n
  • en  strap-on booster, n

<Astronàutica>

Definición
Motor coet auxiliar de gran potència que serveix per a donar a un coet pesant la suficient velocitat inicial per a poder continuar la marxa amb el motor principal.
acotar acotar

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acotar, v tr
  • es  acotar
  • en  mark measurements on, to

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definición
Posar les cotes en un dibuix per indicar-ne les dimensions.
activació/desactivació automàtica activació/desactivació automàtica

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  activació/desactivació automàtica
  • en  auto on/off

<Localització > Fraseologia>

adquisició adquisició

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  adquisició, n f
  • ca  captura, n f sin. compl.
  • es  adquisición
  • es  captura sin. compl.
  • en  acquisition
  • en  capture sin. compl.
  • en  lock-on sin. compl.

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definición
Obtenció d'un senyal identificable provinent d'un senyal emès de manera artificial o natural.
ajustatge a la premsa ajustatge a la premsa

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajustatge a la premsa, n m
  • es  ajuste a la prensa ajustage à la presse, n m
  • fr  emmanchement à la presse
  • en  pressed-on fit, n
  • de  Preβpassung, n f

<Enginyeria>

alfabetització digital alfabetització digital

<Ciències socials > Educació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  alfabetització digital, n f
  • es  alfabetización digital
  • fr  alphabétisation électronique
  • fr  alphabétisation technologique
  • en  e-literacy
  • en  electronic literacy
  • en  on-line literacy

<Educació > Tecnologia de l'educació > Educació a distància>

Definición
Instrucció en les tècniques i els coneixements bàsics per a utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació.