Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "ordinari" dentro de todas las áreas temáticas

ordinari ordinari

<Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ordinari, n m
  • es  ordinario, n m

<Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ordinari, n m
  • es  ordinario

<Dret canònic>

Definición
Autoritat eclesiàstica diocesana.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Segons el cànon 134, § 1, en dret canònic els ordinaris són, a més del romà pontífex, els bisbes diocesans i tots els qui, fins i tot de manera interina, regeixen una església particular o una comunitat equiparada a una diòcesi; també ho són els qui tenen potestat executiva general ordinària, com ara els vicaris generals i els episcopals. En aquests casos, la jurisdicció que exerceixen és territorial. Són ordinaris respecte als seus membres els superiors majors dels instituts religiosos clericals de dret pontifici i de les societats clericals de vida apostòlica de dret pontifici, i tenen almenys potestat executiva ordinària.
    Segons el cànon 134, § 2, només són ordinaris del lloc el romà pontífex, els bisbes diocesans, els qui regeixen una església particular o una comunitat equiparada (encara que sigui de manera interina), els vicaris generals i els episcopals. També són ordinaris els qui simplement exerceixen la jurisdicció de manera personal, és a dir, respecte als seus fidels en qualsevol lloc, com ara l'arquebisbe castrense o el prelat d'una prelatura personal. D'acord amb el cànon 134, § 3, el que s'atribueix nominalment en els cànons al bisbe diocesà en l'àmbit de la potestat executiva correspon només al bisbe diocesà i als qui s'hi equiparen, i en queden exclosos els vicaris generals i els episcopals, tret que tinguin un mandat especial.
    La potestat ordinària és el poder jurídic que està associat a un ofici en virtut del dret, segons el cànon 131, § 1; és la potestat o el poder determinat per la configuració del mateix ofici. Aquests drets i deures propis de l'ofici eclesiàstic, segons el cànon 145, § 2, estan definits o bé en el mateix dret pel qual es constitueix l'ofici o bé per un decret de l'autoritat competent que el constitueix i alhora el confereix. Atès que la potestat ordinària està lligada a un ofici, d'acord amb el cànon 143, § 1, quan es perd l'ofici s'extingeix la potestat. La potestat ordinària queda suspesa, segons el cànon 143, § 2, quan la persona ha estat privada de l'ofici o apartada i ha interposat un recurs contra la privació o remoció de l'ofici.
    Quant a la relació entre l'ofici i la potestat ordinària, pot ser pròpia o vicària (càn. 131, § 2). És pròpia quan l'exerceix el titular de l'ofici en nom propi, com en el cas del romà pontífex i dels bisbes diocesans. És vicària quan s'exerceix en nom d'altri d'acord amb el lligam entre la potestat i l'ofici, subordinat a un altre ofici; n'és un exemple el cas dels vicaris generals i els episcopals. També es pot dividir la potestat ordinària vicària segons si és general o especial. La general és la que tenen els vicaris generals i els episcopals, als quals pertoca, per llur ofici, la mateixa potestat executiva. En l'especial s'exerceix una potestat per al compliment estricte d'una funció particular. La potestat delegada no és ordinària, atès que no està lligada a un ofici, sinó que és conferida a una persona, que l'exerceix en nom del qui delega i només la pot exercir segons el mandat de la delegació. Finalment, cal dir que aquesta darrera potestat també pot ser universal, si és per a tota classe d'assumptes semblants, o singular, si és per a un cas concret.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ordinari, n m
  • es  ordinario

<Dret>

Definición
Antic llibre litúrgic orientador en la manera de celebrar la missa i l'ofici.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic