Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI civada, avena o ordi?
es (civada) avena, n f
es (ordi) cebada, n f
fr (civada) avoine, n f
fr (ordi) orge, n f
it (civada) avena, n f
it (ordi) orzo, n m
en (civada) oat, n
en (ordi) barley, n
nc (civada) Avena sativa
nc (ordi) Hordeum vulgare

<Botànica>

Definición

Tant civada i avena (tots dos, noms femenins), com ordi (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i prioritats d'ús diferents:

- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Ex.: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Ex.: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.

- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.

La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)

Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de civada i ordi al Cercaterm, i també el document de criteri original, Es diu avena o civada?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/11/19/es-diu-avena-o-civada/).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca aireig, n m
es oreo
fr aération
en ventilation

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Procediments i processos dels aliments sòlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca aireig, n m
es oreo
fr aération
en ventilation

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definición

Fase de la carnització consistent a deixar reposar la carn durant unes hores a temperatura ambient en un lloc ventilat i fresc perquè perdi la seva calor natural i s'assequi superficialment, fins que desapareix la tensió muscular i la carn esdevé apta per a tractaments posteriors.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca aireig, n m
es oreo
fr aération
en ventilation

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definición

Fase de la carnització consistent a deixar reposar la carn durant unes hores a temperatura ambient en un lloc ventilat i fresc perquè perdi la seva calor natural i s'assequi superficialment, fins que desapareix la tensió muscular i la carn esdevé apta per a tractaments posteriors.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca ako, n m
es ako, n m
es akede, n m sin. compl.
es antiaris, n m sin. compl.
es bonkoko, n m sin. compl.
es kirundu, n m sin. compl.
es ogiovu, n m sin. compl.
es oro, n m sin. compl.
es pau bicho branco, n m sin. compl.
fr ako, n m
en antiaris, n
eu ako, n
nc Antiaris toxicaria

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca al dors, adv
ca al revers, adv sin. compl.
es al dorso

<Dret>

Definición

A la part posterior.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: El beneficiari del xec nominatiu ha de signar al dors.

Ex.: La signatura figurava al revers.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de l'hort
es ensalada de la huerta
fr salade du jardin
it insalata dell'orto
en garden salad
de Gartensalat

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de l'hort amb embotits catalans i formatge de cabra
es ensalada de la huerta con embutidos catalanes y queso de cabra
fr salade du jardin à la charcuterie catalane et au fromage de chèvre
it insalata dell'orto con insaccati catalani e formaggio di capra
en garden salad with Catalan sausages and goat cheese
de Gartensalat mit katalanischen Wurstspezialitäten und Ziegenkäse

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de l'hort amb favetes, mongetes tendres, formatge brie gratinat i vinagreta de pinyons
es ensalada de la huerta con habitas, judías verdes, queso brie gratinado y vinagreta de piñones
fr salade du jardin aux fèves fines, aux haricots verts, au fromage brie gratiné et à la vinaigrette aux pignons
it insalata dell'orto con favette, fagiolini verdi, formaggio brie gratinato e vinaigrette ai pinoli
en garden salad with baby broad beans, green beans, brie cheese au gratin and pine nut vinaigrette
de Gartensalat mit jungen Saubohnen, grünen Bohnen, gratiniertem Brie und Pinienkernvinaigrette

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de l'hort amb formatge de cabra gratinat i ceba caramel·litzada
es ensalada de la huerta con queso de cabra gratinado y cebolla caramelizada
fr salade du jardin au fromage de chèvre gratiné et à l'oignon caramélisé
it insalata dell'orto con formaggio di capra e cipolla caramellata
en garden salad with goat cheese au gratin and caramelized onion
de Gartensalat mit gratiniertem Ziegenkäse und karamellisierter Zwiebel

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "orso" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota